L’escriptora Care Santos, guanyadora de diversos premis entre els quals el Ramon Llull, transmet una mescla d’amabilitat, alegria i positivitat, per la qual cosa no resulta gens estrany que els seus llibres enganxin des de la primera pàgina. Ara, coincidint amb l’estrena de l’adaptació a la pantalla d’Habitaciones cerradas, acaba de publicar Diamant blau (Columna/Destino), a la venda des de finals d’octubre.
En aquest cas novel·la la vida de la seua àvia Teresa Pujolà al Mataró dels anys 20, una dona decidida, amb personalitat i avançada al seu temps que es va negar a acatar el paper de «nena de bé» que la família li havia reservat, per casar-se amb l’home de qui estava enamorada fugint així d’un matrimoni de conveniència.
Amb aquest retrat familiar es remunta diverses generacions enrere i recorre també l’evolució de la dona en la societat. «Ha estat molt especial partir d’històries familiars que m’explicava la meua àvia», va dir ahir Santos, que va confessar que «és una novel·la més íntima que d’altres i volia explicar-la des que vaig començar a escriure». De fet, són precisament els dots de bona narradora de la seua àvia els que la van empènyer a escriure. «Ella m’explicava aventures de tot, de terror, de marcians, de princeses, dels personatges de l’Hola… i la seua pròpia història la narrava molt bé. Em va ensenyar una cosa molt important: la diferència entre explicar una història o fer-ho bé, que és molt per a un escriptor i sap fer-ho molt poca gent».
Malgrat que Diamant blau acaba de sortir al mercat, Santos ja té en ment nous projectes i ben aviat decidirà si continua amb la segona part d’aquest llibre o se centra en una altra història amb una trama «molt contemporània».
