Em venia molt, molt de gust dedicar-li un ‘Talent Lleidatà’ a l’Oriol Yuguero. Si dic que fa que ens coneixem més de 12 anys potser em quedaria curta. A l’Oriol l’he vist crèixer tant professionalment com personalment. El vaig conèixer quan començava el seu recorregut a la Paeria com a regidor de Joventut. Era jove, molt jove, jo no tant… I des de llavors, fins ara. Ell fa poc n’ha fet 35 i jo dintre de poc en faré uns quants, bastants més. La vesant profesional de cadascun de nosaltres ens ha fet anar per camins paral·lels i va sorgir una amistat molt maca que encara ens dura ara, com si no hagués passat el temps. Ara ja fa uns anys que està apartat de la política activa, tot i que, personalment, espero que sigui de forma temporal, i ès tot un Doctor del Servei d’Urgències de l’Hospital Arnau de Vilanova, casat i amb dues filles: És el Dr. Oriol Yuguero.
Us he d‘explicar per començar que em dirigia no una mica, sinó bastant nerviosa al lloc on ens havíem citat. Us he de confessar que soc molt hipocondriaca i quan sento parlar de malalties, les tinc totes. I va, i l’Oriol em demana que quedem al seu lloc de treball per qüestions de temps i operativitat, ‘podem quedar a l’Arnau, Sònia?’ em va demanar, ‘Sí, clar’ li responia tota digna mentre se’m removia l’estòmac. ‘Perfecte, vine a Urgències i quam arribis, et surto a buscar’.
Ufff – vaig pensar – urgències, ambulàncies, gent malalta… no sé si me’n sortiré d’aquesta, però a l’Oriol no li podia dir que no. Al veure’l aparèixer us he de dir que el seu somnriure, em va tranquilitzar de forma inmediata i a partir d’aquell moment tot va anar rodat.
‘Jo volia ser metge des de 3er de Primària, que de fet la professora que tenia en aquella època guardava un dibuix que havia fet d’un part, perquè volia ser ginecòleg. Després vas canviant i em vaig especialitzar en metge de familia. Jo soc metge de familia’.
A l’Oriol li agrada molt estar al CAP, exercint de metge de familia, ‘m’agrada molt el contacte amb la gent – tu ja em coneixes – però mira, comences a fer guàrdies a l’Arnau i a exercir a Urgències i com a metge sí que et dona la sensació que cures, i quan ets metge – em continua explicant – vols curar, i la sensació de salvar una vida per mí, és una sensació que m’omple tant, que no trobava una manera millor que ho pogués fer’.
A l’Oriol Yuguero quan em parla de la seva feina, em perdonareu l’expressió, veig que se li omple la boca, li brillen els ulls, se li nota que li agrada tant el que fa... I el continuo escoltant expectant, ‘Com a metge, la satisfacció personal que tinc de curar a algú, de poder treure-li un dolor, de salvar-li la vida, és inmensa, és tant agraït…’.
A Urgències de l’Arnau poden passar en un dia unes 300 persones i com diu l’Oriol, ‘estem oberts les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana i els 365 dies de l’any’. Hi ha dies, que els facultatius tenen guàrdies de 24 hores, dies que només venen de matí, de tarda o de nit segons els seus torns rotatius que tinguin, però la seva jornada, consisteix sempre, en veure malalts.
‘Els metges sempre hem d’estar al 100×100, els malalts no saben d’hores. A l’estiu, per exemple, el problema que tenim són els accidents de cotxe. Sempre passen a la matinada quan es torna cap a casa, s’adormen al volant, perden reflexes… i l’hora crítica és de 6 a 9 del matí’. I llavors l’Oriol em reconeix que és un hora molt dolenta per un metge que potser porta de guàrdia gairebé 24 hores seguides a Urgències, ‘Però tu com a metge, en aquell moment no és que hagis d’estar al 100×100, has d’estar al 200, perquè en aquell moment hi ha vides que depenen de tu, de les teves mans i de les teves decisions i no et pots permetre el luxe ni d’estar cansat ni de tenir son’.
Es per això que l’Oriol Yuguero és un ferm defensor de que les guàrdies d’Urgències no siguin de 24 hores, ‘haurien de ser 12, perquè amb 12 hores pots fer una bona continuitat del malalt que arriba a Urgències s’hi ha de quedar per posar-li un tractament o fer-li alguna prova… I a tu com a metge, et permet fer un descans que et garanteixi la seguretat del pacient, perquè la persona que arriba a Urgències no té la culpa que tu portis 24 hores seguides treballant’.
També vull destacar la vesant de la investigació en la que està inmers en aquests moments el Dr. Yuguero. És l’investigador responsable del Grup de Investigació Transversal de la Urgència y Emergència de l’Institut de Investigación Biomédica de Lleida, l’IRBLleida, i ha rebut un dels 18 premis de la Fundación Mutua Madrileña per a financiar la investigació mèdica i la acció social. L’Oriol, que també és profesor de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida, estudiarà la caracterizació dels perfils clínics dels pacients amb traumatisme cranoencefàlic.
I per si això us sembla poc, a més a més, l’Oriol Yuguero és President del Comitè d’Ètica Assistencial de l’hospital Arnau de Vilanova, ‘ara mateix l’Arnau rep uns tres casos a l’any sobre la mort digna i aquest Comité el que pretén es tractar els dubtes que li puguin sorgir a un professional o a un familiar de un pacient’.
El Dr. Yuguero em reconeix que de vegades costa molt per un metge assumir que un pacient no es pot curar i que en aquell moment el que necessita aquell malalt és que li donem confort al final de la seva vida. En aquests casos, em matisa, no parlem d’eutanàsia, sinó de sedació pal·liativa’, tot i que sí que em reconeix estar a favor de la despenalització de l’eutanàsia, ‘que quedi clar que ho dic com a professional ja que el Comité no té un posicionament, m’aclara, ja que s’ha creat per donar resposta a les demandes dels pacients i dels metges’.
L’Oriol està molt conscienciat del fet que un professional ha d’empatitzar amb el malalt, ‘és molt important que quan un malalt vagi a la consulta d’un metge o a Urgències, aquell metge l’escolti, estigui per ell. Un malalt vol que el curis, evidentment, però també vol que l’escoltis i encara a dia d’avui ens manca conscienciació en aquest tema’.
L’Oriol Yuguero és un metge excel·lent, ha estat i de ben segur tornarà a ser un molt bon polític, però primer de tot, per mí, l’Oriol Yuguero és un gran persona.
Jo només puc estar-li agraïda, agraïda de com sempre s’ha portat amb mi, i de com m’ha ajudat sempre i molt especialment en moments molts dolorosos i durs de la meva vida. Mai m’ha donat un ‘no’ com a resposta, mai m’ha deixat sola quan l’he necessitat, i sé que per molts anys que passin i per molts tombs que ens doni la vida, quan el necessiti, ell sempre em respondrà.
Gràcies sempre Oriol, i si us plau, fes-me un favor: No deixis mai de somnriure!!!
