Òscar Ordeig: "La nova política ens ha de permetre recuperar la confiança de la gent"

LLEIDACOM | Noelia García
Publicat: 
04-02-2021
Actualitzat: 05-02-2021 17:49
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • Òscar Ordeig: "La nova política ens ha de permetre recuperar la confiança de la gent"
    Peu de foto: 
    Foto Miquel de Santiago

L'Òscar Ordeig va néixer a Vic el 14 de març de 1978. Per casualitats de la vida, pel seu interès en ajudar a la societat aportant el seu granet de sorra i per la seva molta empatia, aquest urgelenc d'adopció, pare de tres fils, es va obrir pas al món de la política.

Tot i que de petit somiava en ser jugador de l'NBA, ha arribat a ser regidor a l'Ajuntament de La Seu d'Urgell, diputat al Parlament de Catalunya i actualment Primer Secretari de la Federació del PSC de Lleida, Pirineu i Aran.

L'Òscar té una àmplia carpeta d'estudis i formació com ara el Grau INEFC a Lleida, un Doctorat en Administració i Direcció d'Empreses de la UPC de Barcelona, un Màster en MBA i un altre en Fiscalitat, i estudis no acabats d'Economia.

Ordeig és un polític que defensa la transparència, la importància d'una igualtat territorial i social, i té molt clar que la política no es pot exercir sense conèixer la realitat i sense obrir-se a la societat dels temps actuals.

  •  Tres aficions/hobbies

M'agrada molt sortir a córrer a la natura i a més em serveix per desconnectar de les reunions, del cotxe i del dia a dia en general. També passar estones amb els amics i la família.

  • Quins somnis tenies de petit?

És una bona pregunta... et diré dos. Jo jugava a bàsquet i el meu somni sempre havia estat jugar a l'NBA, però sempre havia tingut molt interès a ajudar a la gent del meu entorn com ara els meus amics o la societat en general, un compromís social per fer que les coses fossin millors. Per tant sempre volia aportar el meu granet de sorra per millorar la vida de qui pogués, una consciència social ben marcada podríem dir.

  • Podríem dir que un somni encaminat a la política...

Curiosament sí, però et diré molt sincerament que mai havia tingut ningú a la família que fes política i va ser una cosa purament de casualitat, per tant aquesta idea no l'enfocava tant a la política sinó en tenir empatia amb la gent del meu entorn.

  • Tres racons preferits de Lleida, Ponent i Pirineus?

Dins del gran patrimoni artístic que tenim remarcaré La Seu Vella, la Catedral de la Seu i el Romànic de La Vall de Boí. Són tres llocs històrics i simbòlics que representen el nostre territori.

  • En quants llocs has viscut?

He viscut a Vic, a Lleida i a la Seu. També vaig viure a Londres una temporada curta.

  • Amb quin animal t'identifiques?

A aquest joc juguem amb els meus fills (riu). Un ocell, perquè sempre tens una perspectiva privilegiada de les coses.

Foto Miquel de Santiago
  • Com vas viure el confinament domiciliari?

El vaig viure amb la família. Tinc tres fills, família nombrosa, tota una prova de foc (riu). Bromes a part, primer de tot amb molta incertesa i preocupació, com tota la població clarament, però també amb la responsabilitat de què havien de tirar endavant, i sobretot els que estem en responsabilitats institucionals donar un missatge tranquil·litzador i prendre totes les mesures possibles per tal d'encaminar les coses.

Amb molta responsabilitat i molta humilitat per poder donar el millor de nosaltres mateixos en els pitjors moments. Massa gent ho està passant malament, en l'àmbit de la salut, gent que ha perdut la feina, gent que no arriba a final de mes...

  • La covid-19 t'ha tocat de prop?

Pel que fa a familiars propers, no, pero sí que és veritat que hi han companys del partit que han mort per diferents circumstàncies o per Covid-19, i per tant tots coneixem a persones que ja no hi són.

  • Recicles a casa teva?

Sí clar, s'ha de fer. És un deure que hauríem de fer tots plegats. No crec que sigui una opció.

  • Quin o quina rival política convidaries a sopar a casa teva?

Quan jo vaig entrar al parlament hi havia el Fernández Teixidor, era un polític històric de Convergència i Unió amb qui no coincidiem en res ideològicament, però era una persona brillant. Quan ell parlava tothom intentava no perdre's les seves intervencions perquè era un crack. Seria molt divertit sopar un dia amb ell.

En general amb molts altres també, la política i el Parlament t'ensenya a que hi ha moltes més coses que ens uneixen i podrien fer que ens ho passem bé al voltant d'una taula que no pas les que ens separen..., però els interessos polítics evidencien diferencies que a la realitat tampoc existeixen i això és un error. Aquest fet es trasllada a la ciutadania i es creen enfrontaments que ens estan perjudicant.

Foto Miquel de Santiago
Foto Miquel de Santiago
  • Quins estudis has cursat?

Jo vaig estudiar INEFC a Lleida, a la UPC de Barcelona vaig fer un Doctorat en Administració i Direcció d'Empreses, tinc dos màsters un MBA i l'altre en Fiscalitat. Tinc estudis no acabats, em falten quatre assignatures per tenir Economia.

  • Quines feines has tingut? Has estat empresari o autònom?

He estat de gerent a un club esportiu i bàsicament a l'ajuntament de la Seu. Autònom no ho he sigut mai.

Actualment estic d'excedència a l'ajuntament de La Seu on tinc una plaça.

  • Has estat a l'atur i has rebut algun tipus d'ajut per desocupació?

Si, he estat a l'atur un temps entre una feina i una altra, per tant sí he rebut la prestació de l'atur.

  • Quant temps fa que estàs dintre de la política?

A primera línia des del 2011 quan em vaig presentar de cap de llista a La Seu. Com a diputat des del 2014, i com a regidor de l'ajuntament de La Seu el 2007.

Foto Miquel de Santiago
  • Has estat escollit anteriorment per algun altre càrrec polític?

He estat com a regidor a l'Ajuntament de la Seu i sóc el Primer Secretari de la Federació del PSC a Lleida, Pirineu i Aran.

  •  Com i per què vas entrar en política?

Per casualitat. Hi havia un amic que era el cap de llista a les eleccions municipals de La Seu d'Urgell i parlàvem molt de projectes i inquietuds, i jo sempre m'apunto als reptes i a les propostes que són per millorar l'entorn i la societat. Però una mica per casualitats de la vida la veritat...

  • Hi ha una opinió pública que s'ha generat a banda de les eleccions i la situació sanitària que vivim actualment. Aquesta opinió expressa la incoherència de portar a terme unes eleccions mentre que hi ha establert un confinament estricte, limitacions en cultura o esports, el sector de la restauració patint i dades de contagis bastant preocupants... Com a polític que li diries a totes les persones que tenen aquesta opinió?

Jo els hi diria que tenen raó. Les eleccions han estat una decisió que va prendre el PROCICAT i no va entendre ningú, com moltes altres que s'estan prenent durant els últims mesos dins d'una situació molt complexa. Tots entenem que s'han de prendre mesures, però algunes es prenen amb un desconeixement absolut del territori, com per exemple els confinaments municipals, que apliquen les mateixes mesures tant a Barcelona amb un milió i mig d'habitats com a un municipi de 100. Per tant hi ha un desconeixement del territori, especialment de les nostres comarques, i ho vam veure amb el confinament del Segrià.

Més enllà d'ideologies polítiques un no pot fer política sense conèixer la realitat, sense preguntar i sense adaptar cada circumstància a la situació de cada territori. Per tant, aquestes persones tenen tota la raó, per això nosaltres fem tots els actes telemàtics i ningú es desplaça entre municipis. De fet crec que tots els partits ho fem així.

Crec que ha estat un error garrafal, un altre dels molts que s'estan cometent. Hi ha molta gent del sector de l'hostaleria que viuen una situació molt precària i crec que s'ha actuat molt i injustament amb ells, i per això convocar les eleccions ha estat una decisió que no entén ningú i no havia demanat ningú.

Foto Miquel de Santiago
  • Com creus que la gent podria recuperar la confiança amb els i les polítiques?

Precisament l'objectiu número u de la nova política és recuperar la confiança, jo crec que no hi ha res més sagrat que una persona que et confia el seu vot, que et confia la seva representació, per aquesta raó, s'ha de complir amb la paraula o les promeses que es fan, també per respondre a les demandes, inquietuds i problemes que té el ciutadà.

Jo sóc dels que dic que la participació ciutadana s'exerceix cada any, però la nostra feina són quatre anys. Tenim mil mecanismes per tenir interlocució amb els ciutadans: a través del Facebook, de l'Email, del WhatsApp o Twitter, per tant jo crec que hem de ser més propers, i hem de prometre el que poder complir, i si prometem una cosa que no es pot fer, després s'explica. Un altre és tractar al ciutadà com a persones responsables. 
També tenir més rigorositat, professionalitat i vocació de servei amb el qual es fa. No pot ser que hi hagi gent no preparada, gent que digui coses que no pot fer, és a dir no poden presentar-se a unes eleccions un partit que diu que aprovarà una llei com ara la d'Espais Agraris que ja està aprovada...

A la ciutadania també els hi diria que votin amb el cap. Ha fet molt mal la fidelitat de vot. Cal que la gent es plantegi qui hi ha fet bé i qui no. Nosaltres demanem un vot de confiança, i també diem que si no ho fem bé ens el retirin.

  • Si em permets lligar això que dius sobre els partits que prometen i després no fan, amb la polèmica que vau tornar a remarcar fa uns dies sobre la necessitat de construir un institut a la zona de Cappont, un projecte que teniu en marxa i sembla que no pot avançar...

Cal fer una reflexió de projecte de ciutat i projecte territorial, comptat amb els recursos que tenim sabem si toca o no toca un institut a Cappont. Lleida és el lloc on s'ha retallat més la inversió de tota Catalunya, un 82%, això vol dir que abans es gastaven cada any 300 milions d'euros amb inversió pública a les comarques de Lleida, i ara s'estan gastant 50 milions. Entenc que no podíem gastar una inversió de 300, però això no vol dir que no fem instituts, fibra òptica, carreteres... No dic que siguem els millors en inversions, però tampoc podem ser els últims.

Lleida ciutat és la capital més important del territori. Ës la capital de província més gran després de Barcelona, i un barri tan gran com Cappont no pot ser que tingui des de fa 10 anys un solar cedit a la Generalitat i que no ho faci. També és una vergonya el que va passar amb l'escola de Pinyana i és una vergonya les mil demandes que fa molt temps estem esperant.

  • Què canviaries del teu partit?

Jo faig una reflexió molt sovint amb els meus companys i m'agradaria compartir-la amb vosaltres, els partits són, o la millor eina de transformació de la societat o l'eina més dolenta de transformació, però és la que tenim. Per tant, els partits s'han d'obrir a nous sectors de la societat, han d'integrar, ser espais de debat i de discrepància. Per exemple hem quedat aquí a la nostra seu per fer l'entrevista perquè les seus dels partits han de ser llocs de reflexió, i oberts. Per aquesta raó el nostre partit vol recuperar la idea de crear un espai aglutinador amb inquietuds de persones somiadores i que tenen procedències, i fins i tot pensaments diferents, però que es volen trobar per construir un país junts.

Els partits poden ser una presó d'idees i que no ajudin al fet que tothom s'expressi i no es visualitzi la diversitat que hi ha, o poden ser espais de reflexió, debat, de lluites compartides i sobretot espais oberts i transparents. Jo intento ser molt proper, convidar a tothom, estar a disposició de la gent, ens votin o no i aquesta és una de les assignatures que hem d'aprendre de cara a les eleccions, que quan ets govern ho ets del cent per cent dels ciutadans.

Foto Miquel de Santiago
  • En quin altre partit podries haver militat?

Amb un partit progressista i que no sigui nacionalista. A la vida el més important és la generositat i l'empatia, la societat és societat en el moment en què els que tenen més posen més perquè els que tenen menys rebin més, en territoris o en persones; crec que la llavor del nacionalisme és tot el contrari, és "jo tinc més i m'ho vull quedar", això en l'àmbit territorial o amb famílies que tenen menys, l'únic que fa és augmentar la fractura social, i aquí ho hem vist amb la història al llarg de la humanitat, però també ho podem veure a casa nostra, i moltes vegades es fa servir un discurs patriòtic. 

La política és generositat, és construir, ajudar, i fer una xarxa de suport pel més dèbil perquè tots anem a la una, tots ens mereixem drets i això ho garanteix una política socialista o de progrés.

  • Quina creus que pot ser la teva major aportació a la província de Lleida?

La constància i la vehemència, jo tinc molt clar el que defenso i que el futur de la política implica representar molt bé als ciutadans, tenim clar que estem defensant un projecte socialista per Catalunya, per Espanya i per Europa, al final les lliures són compartides.
A vegades tenim moltes més coses en comú amb els companys de la Franja, d'Andorra o del Pirineu Aragonès que no pas amb algú de Barcelona. La gent ha de veure que es defensen els seus interessos però no des d'un punt de vista egoista, sinó amb un discurs global.

Nosaltres tenim menys oportunitats pel fet de viure aquí, i això és intolerable, per això crec en la importància d'aportar igualtat d'oportunitats independentment d'on visquis, no ha d'haver-hi ciutadans de primera ni de segona, i els últims anys hi ha territoris que juguen a primera divisió i la gent guanya més diners.

Foto Miquel de Santiago
  • Tria cinc temes que consideris prioritaris i et sentis personalment compromès per a treballar-los des del teu escó al Parlament

Crec que alguns són més generals i si els fas bé poden influenciar a la resta. Jo crec que per la nostra ideologia són:

  • Despoblament del territori lligat al Centralisme (tant català, com provincial i comarcal) i a la mobilitat territorial (llocs de treball, igualtat de condicions...).
  • - Desigualtat de gènere. Està sent una lluita que esperem que aviat serveixi per a millorar la societat.
  • Una actitud d'Estat Federal. Sempre intento fer una reflexió sobre el que vol dir ser "Estat Federal", només vol dir que entre tu i jo ha d'haver-hi un respecte, una tolerància i una igualtat, i el mateix aplicat al territori, entre Catalunya i Espanya, Catalunya i Europa, entre regions de Catalunya i d'Espanya o entre comunitats de Catalunya, així com des de Generalitat a Ajuntaments o Consells Comarcals. Hi ha molta política de submissió i subordinació, crec que tots parlem, però ningú predica la cooperació ni el respecte.
  • Millora de la identitat catalana, en general.
  • Sanitat pública.
  • Transparència política perquè hi ha moltes corrupteles i no hauria de ser així en la política.
     
  • Per acabar, voldries afegir o explicar quelcom?

Tornar al que et comentava sobre el comportament Federal, estic molt orgullós i per això ho explico (riu). Vam fer uns tuits de suport des del Partit Socialdemòcrata d'Andorra, el Partit Socialista Francès, i el PSOE de Huesca (que pensen bastant igual que nosaltres), i tots donàvem aquest missatge de què era molt difícil construir avui dia una societat sense tenir una visió amplia de la jugada i de les relacions frontereres o diferents territoris. Per exemple, Catalunya ven més a l'Aragó que a tota França.

Sempre m'agrada dir que de l'enteniment i la cooperació sempre se'n treuen coses bones, de l'insult i l'enfrontament no neix res bo. Sembla que tenim una cultura que entre política, esport i baralles el que més crida i més insulta té més raó.

Comparteix

També t'interessarà