Parlem de suïcidi: trenquem el silenci i formem part de la solució

Per prevenir un suïcidi és important atendre qualsevol comentari que la persona faci al respecte. La frase "el que vol suïcidar-se no ho diu" és un dels mites més famosos d'aquest problema de salut pública.

Maldita Ciència afirma que "aproximadament un 80% de les persones que s'han suïcidat ha comentat la seva intenció abans". De fet, explica que un 60% havia buscat ajuda la setmana d'abans.

Així, que hem de fer si una persona ens explica que té pensaments suïcides? Primerament hem d'entendre el perquè una persona té la intenció. I és que les persones que tenen idees suïcides tenen un dolor emocional molt fort i cap esperança que el seu estat d'ànim millorarà. Aquest sofriment pot estar donat per una malaltia física, una pèrdua d'alguna cosa tangible o intangible o una depressió.

El més important doncs, és escoltar a la persona per molt que no entenguem les seves raons sense jutjar-la. Pot ser l'última ocasió que té aquella persona de demanar ajuda. Per tant, s'ha de preguntar-li directament, per exemple "que vols dir amb això que no pots més?" "has pensat en el suïcidi?". És possible que la persona no ho digui directament, per tant és important que li preguntis tu. Altres comentaris importants són preguntar-li com pots ajudar, com per exemple "m'expliques com et sents" "si m'ajudes igual et puc entendre millor".

S'aconsella també plantejar preguntes per valorar el risc: com se sent, quines idees suïcides té, si ha fet algun pla, si ja ha realitzat un intent suïcida, que li impedeix... Com més respostes tingui de com fer-ho més risc hi ha. Per tant, totes aquestes respostes s'hi han de prendre molt seriosament.

Però a vegades no ho explica, i hi ha senyals molt subtils: una persona deprimida que de sobte està molt animada i t'agraeix tot el l'has ajudat pot estar acomiadant-se. Donar-se compte d'aquests senyals és clau per la prevenció.

Com puc ajudar?

Si ja hem escoltat a la persona, se l'ha d'incitar a anar a buscar ajuda a un professional. Per convèncer-lo explicant que tenir aquest pensament no el converteix en un boig ni on covard, i que moltes altres persones s'han sentit així i han trobat alternatives.

A més, s'ha de guanyar tot el temps possible i trobar solucions encara que siguin temporals. Per exemple, passar la nit amb aquella persona per supervisar-lo, o proposar ajornar-lo. És important no deixar a la persona sola amb objectes que poden ser perillosos per a ella.

Què no he de dir?

No s'ha d'intentar convèncer-lo de l'error que pot cometre, i intentar fer-li entendre el bonic que és la vida, dir-li que ho fa per cridar l'atenció ni per descomptat desafiar-lo a què se suïcidi. Tots aquests comentaris, encara que es diguin amb bona intenció, poden fer que es trenqui la via de comunicació i la persona sigui pensant en el suïcidi.

Si estàs passant per una mala època i tens pensaments suïcides has d’anar al metge de capçalera perquè et derivi al professional indicat si és necessari. A més, hi ha altres recursos com són el telèfon de l’esperança (91 459 00 55 o 717 003 717). També existeix el Telèfon contra el suïcidi, disponible al 91 138 53 85).

Maldita.es