Arqueòlegs i experts reclamaven ahir més protecció per a elements patrimonials com les pintures rupestres de la Cova del Tabac, a prop de Camarasa –declarada Patrimoni Mundial per la Unesco el 1998 amb la resta que configuren l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica, entre les quals les del Cogul– després del recent descobriment de nous actes vandàlics, pintades en què apareixien elements com una esvàstica, o moltes restes d’escombraries. “L’esvàstica pot cridar l’atenció, però no és un cas aïllat, des de fa almenys 10 anys hi existeixen altres pintades que mai s’han netejat”, va explicar ahir l’arqueòloga de la UB Jezabel Pizzarro, responsable de l’Espai Orígens.
“Ser patrimoni de la Unesco comporta drets i deures i crec que les administracions haurien de vetllar netejant-lo i protegint-lo”, afirmava Pizarro. De fet, ahir un veí de la zona, Josep Maria Bosch, que ja va denunciar l’aparició de l’esvàstica al novembre, estava netejant la cova d’escombraries acumulades. Per a Pizarro, les “administracions haurien de tenir en compte el manteniment i habitualment això no és així”. No creu que s’hauria de tancar, però “sí que existeixen mètodes de protecció”. “El més important seria restaurar-les, consolidar-les i protegir-les: existeixen plafons de metacrilat i altres mètodes.” Amb paraules similars s’expressava l’arqueòleg Rafael Mora, director de les intervencions a la Cova Gran de Santa Linya, que en nombroses ocasions ha denunciat que s’ha trobat restes de fogueres i forats en el jaciment.
Per la seua part, l’alcaldessa, Elisabet Lisazo, ja va apuntar que el complicat accés a aquest enclavament i la falta de recursos fan “molt difícil” el manteniment i les accions de protecció. Per això, va assegurar que busquen ajuts públics per augmentar la seguretat a la zona. Altres casos paradigmàtics es van donar a la zona del Mirador del Cretaci, a Coll de Nargó, on el 2013 van robar un fòssil de dinosaure (per una picabaralla entre veïns, i va ser tornat) i el 2015 van fer malbé el niu de dinosaure museïtzat.
