Patrimoni lleidatà en vidre

Amb la recent publicació dels volums dedicats als vitralls de la catedral de la Seu d’Urgell i de la col·legiata de Santa Maria de Cervera i als estudis entorn del vitrall de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha tancat el projecte d’investigació Corpus Vitrearum Medii Aevi, iniciat en els anys 80 i que ha permès estudiar i documentar totes les vidrieres medievals dels edificis religiosos i civils de Catalunya de fins a mitjans del segle XVI.

Els primers vitralls conservats corresponen a la decoració de les esglésies cistercenques de Poblet i a les Santes Creus, austeres i sòbries. El segle XIV, amb l’apogeu constructor del gòtic mediterrani, es produeix l’expansió de l’art del vitrall i, gràcies a l’impuls de l’arquitectura civil durant el segle XV, els vitralls també surten del context religiós i tenen cada vegada més protagonisme en els edificis civils. La informació i l’evolució d’aquest patrimoni artístic es pot conèixer a fons mitjançant els sis llibres que ha publicat l’IEC. L’últim d’aquests volums repassa l’art del vitrall de Santa Maria de Cervera -amb una obra de vidrieria que se situa des d’un bon començament l’any 1389- i de la catedral de la Seu, on els vitralls que figuren a la rosassa axial del temple són els únics testimonis existents en l’actualitat del vitrall gòtic en aquest bisbat.

La historiadora lleidatana Esther Balasch explica en aquesta obra que els vitralls que es conserven a Cervera són el fruit d’un llarg procés iniciat a finals del segle XIV. L’obra de vidrieria comença el 1389, segons la documentació de l’arxiu municipal, trenta anys després de la data de la consagració de l’església, tres dècades durant les quals els finestrals van haver d’estar tapats amb alabastres translúcids, tal com era costum. Quant als vitralls de la rosassa de la catedral romànica de la Seu, els estudis en destaquen les nombroses reparacions i restauracions al llarg del temps que els han afectat malgrat l’estat sorprenentment bo del vidre.