Un objecte tan aparentment inanimat com les pedres cobra vida -en ocasions molt intensa- gràcies a la ploma de Marta Alòs. L’escriptora i política lleidatana acaba de veure publicat el seu últim llibre, La llengua de les pedres (Cal Siller), amb què el setembre passat va guanyar el XXXV premi Armand Quintana de Calldetenes. El volum recull 17 relats curts en prosa protagonitzats per les pedres que acostuma a recollir en els seus viatges. «En certa forma, guarden la història dels pobles», argumenta. Es tracta d’una sèrie d’històries ambientades en èpoques i llocs completament diferents, que converteixen La llengua de les pedres també en un «llibre de viatges», com ho defineix la mateixa autora.
Amb un llenguatge en moltes ocasions poètic i en certa manera també cinematogràfic, el lector pot viatjar des de les dunes de Merzouga, a l’actualitat, a la Barcelona del 1714, passant pels bombardejos del Liceu Escolar a Lleida el 1937, a la Pedra de l’Oració i el monestir troglodita de Sant Pere de les Maleses al Pallars, en què relata l’estremidora llegenda de la serp gegant; el Vaticà, el camp de concentració de Mauthausen vist amb els ulls d’una nena jueva o Lanzarote, per citar només alguns exemples. N’hi ha prou amb un exemple. A La pedra viatgera. Viatge verdaguerià explica el recorregut de mossèn Cinto Verdaguer des de Creussans a Llorts passant per la Pica d’Estats.
De la mateixa manera que els escenaris, varien els registres a cada un dels relats, ja que les històries estan escrites tant des del punt de vista del narrador en primera persona com en tercera o diàlegs. «El que he pretès és que el lector es diverteixi llegint i que amb alguns d’aquests relats pugui iniciar també un viatge», sentència Alòs, que admet que entre les línies de La llengua de les pedres també es reflecteix part d’ella mateixa. «És inevitable.»
La presentació de La llengua de les pedres està prevista per a dimarts que ve, dia 24 de març, a les 19.30 h a la llibreria Caselles de Lleida. L’acompanyarà el també escriptor lleidatà Vidal Vidal.
