L’escriptor lleidatà Pep Coll i el poeta barceloní Carles Duarte han estat proclamats aquest divendres a Logronyo premis de la Crítica en llengua catalana. L’Associació Espanyola de Crítics Literaris ha anunciat a Logronyo els guanyadors dels Premis de la Crítica a les quatre llengües oficials de l’Estat espanyol, a les millors obres de narrativa i de poesia publicades durant el 2013.
En la modalitat a llengua catalana, ha guanyat en narrativa l’escriptor del Pallars Pep Coll per la novel·la «Dos taüts negres i dos de blancs» (Proa), que narra la matança real d’una família de grangers d’un poble del Pirineu Occidental el 1943.
En poesia ha resultat guanyador l’escriptor i polític Carles Duarte per la recopilació de poemes «Alba del vespre» (Tres i Quatre), en què expressa la seua manera d’entendre l’existència i la seua consciència profunda del vincle que ens uneix a la naturalesa.
Els Premis de la Crítica són uns guardons honorífics que atorga l’Associació Espanyola de Crítics Literaris des de 1956 i que van incorporar la modalitat a llengua catalana amb l’inici de la democràcia, i l’Associació d’Escriptors a Llengua Catalana col·labora amb la coordinació del jurat i la difusió del premi.
El jurat a llengua catalana estava format aquest any per Àlex Broch, Lluïsa Julià, Jordi Julià, Jordi Llavina i Marta Nadal.
Segons el jurat, «Dos taüts negres i dos de blancs» constitueix, fins al moment, «la cimera novel·lesca» de l’autor lleidatà, per la seua «ambició narrativa i per la seva eficaç consecució».
Pep Coll planteja aquesta obra com la investigació de l’assassinat real d’una família de grangers que va quedar impune a l’Espanya de principis de la dècada de 1940. A través de les biografies dels autèntics personatges que van estar relacionats amb aquest crim (cada uns dels quals ocupa un dels capítols de la novel·la), el narrador reconstrueix els fets que van tenir lloc i els motius que els va originar.
Alhora, Coll elabora una fotografia dels últims moments de la Guerra Civil i els primers anys del franquisme, alhora «complexa i plena de matisos ètics, acompanyada d’una interessant reflexió sobre les relacions humanes» al món rural», afegeix el jurat, que també destaca la riquesa lingüística que aporta el parla del Pallars.
En la seva decisió, el jurat ha valorat també la mirada crítica de l’autor amb les investigacions dels crims, i el seu discurs, que «no esquiva conflictes morals ni ignora antecedents literaris, com el ruralisme literari, l’ombra de l’estil periodístic d»A sang freda’, de Truman Capote, la influència del relat real, d’autors com Carles Sindreu o l’autoficció, en donar protagonisme a familiars llunyans del mateix autor relacionats amb la matança.
