Pèrdues d’un 8% per plagues en l’emmagatzemament dels cereals

Els efectes de les plagues durant l’emmagatzemament dels cereals poden causar pèrdues d’un 5 a un 8% de la producció guardada malgrat els bons sistemes de control, però les xifres es poden disparar molt per sobre si no es prenen mesures adequades. Així ho afirma l’enginyer tècnic agrícola Francesc Xavier Miarnau, que atribueix els danys a tres grans problemes generats per insectes, rosegadors i fongs. El desenvolupament de les plagues depèn de condicions com la climatologia, en especial per la temperatura, i la humitat, que poden ser un caldo de cultiu dels problemes en l’emmagatzemament dels cereals. Humitats per sobre dels 12,5 graus i temperatures superiors als 15 o 16 poden ser una situació òptima per als insectes, i entre els més habituals es troben coleòpters com el conegut popularment com a morrut o altres de les famílies dels lepidòpters. S’hi poden sumar els estralls causats per rosegadors i diferents tipus de fongs. A més, la seua existència durant l’emmagatzemament eleva la temperatura del producte i pot provocar un segon problema: la germinació del cereal. Així mateix, cal tenir en compte que els excrements dels insectes poden ser portadors d’algunes malalties, mentre que els fongs poden segregar microtoxines, segons Miarnau. De fet, en l’actualitat, els compradors del producte no només analitzen la humitat i qualitat general dels cereals, sinó que rebutgen partides en cas de detectar possibles indicis de plagues o microtoxines.  Per lluitar amb aquests problemes existeixen diferents mesures, la primera de les quals és la desinfecció de les sitges i abans de la recepció de la collita. En aquell moment es poden fer tractaments preventius sobre els mateixos cereals. També n’existeixen d’altres que es fan una vegada que el gra ja es troba guardat. A través de trampes es pot detectar la presència de problemes i passar al tractament amb productes fosforats d’alumini o de magnesi. Requereix una aplicació per part de personal especialitzat i autoritzat, polvoritzant les parets dels magatzems, clavant pastilles de producte a profunditat dels cereals i tapant el local amb lones. Se senyalitza el magatzem per, un cop passats entre cinc i deu dies, comprovar després que el tractament ha sigut efectiu, moment en què es passa a un procés de ventilat que dura entre 24 i 48 hores. En aquest sentit, diverses empreses de Lleida utilitzen tant els tractaments preventius com curatius per garantir la qualitat. Lleida compta en l’actualitat amb més de 185.000 hectàrees dedicades a la producció de cereals.