Pere Guixé, o com introduir el jazz i la música moderna a Lleida

LLEIDACOM /Gerard Amigó
18-01-2019
  • Pere Guixé, o com introduir el jazz i la música moderna a Lleida

El talent d’aquesta setmana és un artista que ha tingut moltes facetes al llarg de la seva carrera musical. Actualment combina la docència amb la direcció de formacions musicals. Estem parlant del lleidatà Pere Guixé, qui disfruta fent arranjaments de temes per a que el públic en gaudeixi. Es defineix com a bon músic, sense arribar a ser un geni, preparat per guanyar-se la vida amb la música.

Guixé no va heretar l’afició musical de cap membre de la família, però es va iniciar en aquest món des de ben petit: “No sé exactament el motiu, però recordo que el meu pare va comprar un tecladet i m’hi vaig enganxar”, confessa l’artista. Va començar a cursar música al col·legi a 6è d’EGB  i després va estudiar al Conservatori de Lleida. En plena adolescència va fer els primers passos damunt de l’escenari: “Quan tenia 17 anys, gràcies a dos músics, l’Oscar Monné i el Ramon Codina, vaig començar a fer de teclista en diferents grups com ‘California’, amb qui vaig està una temporada”, afirma. Seria fent actuacions a la mítica Sala Europa quan ell veuria la llum i se n’adonaria que la música moderna era el que de veritat li agradava: “Allà després de cada concert vaig descobrir música que no havia escoltat mai, salsa ,caribenya, jazz…" i li va encantar. Recorda amb afecte el seu pas per la sala Europa on en aquells moments hi havia un repertori diferent al que es feia en qualsevol altra sala de Lleida. Aquesta era la única cosa que els van demanar, que no toquessin allò que sonava a tot arreu.

Posteriorment va deixar el Conservatori per anar a estudiar a l’Aula de Jazz de Música Moderna de Barcelona, una escola que ara forma part del Liceu”, explica.

Pere Guixé al teclat durant el concert amb Lucrecia

Fruit de l’experiència a la sala Europa amb la música caribenya va decidir anar-se’n a viure tres mesos a Cuba. “Movent-me en aquest món salsero vaig arribar a contactar per casualitat amb la Lucrecia, i en aquells moments li feia falta un pianista i vaig tenir el privilegi de tocar amb ella durant un any per Barcelona”, comenta el músic.

Després de que la seva faceta de pianista el portés a diferents ciutats com València, Guadalajara i Oviedo, va ingressar a l’Escola Superior de Música de Catalunya, on li va sorgir l’oportunitat de fer un ‘bolo’ amb el Bobby McFerrin, qui necessitava un cor pel seu espectacle a Barcelona. A banda de ser pianista sempre li ha agradat cantar i considera que la veu el seu segon instrument.

A casa seva la música sempre hi és present, ja que la seva dona també porta aquesta passió dins. “L’Alba Tomàs, la meva dona, és qui m’ajuda amb el cor de Cappont i també toca la guitarra i està començant el saxo”, afirma. Curiosament, els seus tres fills, en el seu dia es van apuntar al Conservatori, però no van continuar formant-se perquè no els seduïa prou. Ell reconeix que no ha volgut inculcar-los-hi en cap moment la música, i que ell personalment és un afortunat però la vida de músic és força dura: “Jo he tingut molta sort, ara tinc plaça al Conservatori i sóc l’únic professor que en té en una especialitat moderna”, diu amb orgull.

L’artista és també el director de Veus.kat, cor de gospel i música moderna en català, que l’any passat va celebrar el seu cinquè aniversari. Després de 5 anys sobre els escenaris, Guixé recorda que el cor va sorgir per cobrir un buit musical a Lleida i per donar sortida a les seves ganes de tornar a crear música. Amb la Rosa Expósito, actual president de l’Associació, i l’ajuda de l’Ajuntament que cedeix un espai pels assajos i l’Auditori pels concerts ho van poder tirar endavant.

Si per alguna cosa es caracteritza Veus.kat és per ser un cor d’aficionats i cantar les cançons traduïdes al català, de la qual cosa també s’encarrega el mateix Guixé. La majoria dels membres que composen el grup no saben música, quelcom que sorprèn perquè sonen molt bé. “La manera de funcionar és que després dels arranjaments jo gravo les diferents veus, tant les de dona com les d’home, i cadascú se les escolta i se les aprèn. Animo a la gent que li agradi la música, i vulgui cantar, que ho vingui i ho provi, perquè qualsevol pot formar part del grup, encara que no tingui formació musical”, remarca.

El talent lleidatà d’avui es mostra una mica decebut amb la música que s’està fent actualment, perquè creu que es tendeix a la música “enllaunada”, es premia els DJ’s i  la música que es fa electrònicament i ho compara amb els anys 80 quan un podia anar a un concert i escoltar els diferents instruments: baix, bateria, guitarra. A més la música actual com el trap i el reggaeton són harmònicament molt pobres i senzilles. Ell ho explica en el primer curs d’harmonia perquè presenten molt poca complexitat.

En la història de la música els moviments artístics han anat canviant, s’ha anat de lo sofisticat a lo senzill i s’ha tornar a lo elaborat. Té la petita esperança que els joves viuran una tornada al tipus de música del segle anterior. Nosaltres no li prenem més temps que en Pere ha de fer unes gravacions pel nou repertori de Veus.kat.

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta

Carregant...
Load next