“Poques vegades he escoltat tan a gust. No només per mitomania, per tenir el privilegi d’asseure’s davant d’un poeta admirat, sinó sobretot per poder assistir a una celebració de la intel·ligència, la cultura i el rigor d’una altura que em feia sospitar que no en veuria cap altra de semblant, una celebració en la qual, a més, l’humor irrompia amb freqüència i sense contemplacions.” Aquesta és una de les reflexions del poeta, novel·lista, assagista i professor emèrit de la UdL Pere Rovira (Vila-seca, 1947) recordant les seues trobades i entrevistes (en companyia de Miquel de Palol) amb el poeta Salvador Espriu, quan Rovira tenia 27 o 28 anys. Pot llegir-se a La finestra de Vermeer (Proa), el seu últim llibre i el primer dietari de la seua trajectòria, un volum publicat pocs dies després de Jardí francès. De Villon a Rimbaud, l’antologia de les seues traduccions de poesia francesa.
“Tota la vida m’havia plantejat la possibilitat de fer un llibre així, que expliqués el meu dia a dia de manera directa, sincera, sense prejudicis i dient les coses clares”, explica Rovira. Ho va fer el 2013 de forma metòdica, cada dia, va començar l’1 de gener i va acabar el 31 de desembre. I parla “d’assumptes que van des de la política fins a la sentimentalitat passant per les alegries o quan a vegades t’emprenyes. Hi ha de tot, es parla molt de literatura, de música, de cine i també una mica de futbol”, explica. És per això que el poeta admet que en certa forma suposa despullar-se, “però el risc d’obrir-te a la gent, que sàpiga com vius, com penses, és atractiu”, afirma. A les seues pàgines poden trobar-se moments tan intensos com els records en el tretzè aniversari de la mort del seu pare i la tristesa de no haver-lo acompanyat en aquells moments. Ara bé, no hi falta tampoc l’humor ni una mirada irònica a molts moments i situacions i evidentment les seues converses amb poetes com Gil de Biedma, entre d’altres, a banda de l’esmentat Espriu. “M’ha agradat recuperar algun petit retrat de les meues trobades amb ells.” Rovira admet haver-s’hi “divertit” perquè, “parafrasejant Montaigne, jo sóc la matèria del meu llibre” i no descarta publicar un altre dietari “en quatre o cinc anys, perquè la vida et porti a altres situacions i no repeteixis el que ja has dit”.
