Pilar Riu: "La piràmide dels aliments és un model obsolet, actualment basem les recomanacions en el Plat de Harvard"

• Quines són les coses bàsiques que haurien de saber totes les famílies per una bona alimentació dels seus fills?

Fins fa poc basàvem els consells sobre alimentació, i així es treballava també des de les escoles, en la piràmide dels aliments. Aquest model ha quedat obsolet, entre altres coses, perquè recomanava el consum de productes no saludables (en categoria d'"ocasionalment"), era confós quant a calcular racions... Actualment, basem les recomanacions en el Plat de Harvard que podem aplicar a partir dels 6 mesos de vida dels nostres fills i filles. És un model ben senzill: és un plat, com el seu nom indica, dividit en 3 parts. Cada part representa la proporció de nutrients que hauríem de menjar al dia: la meitat del plat han de ser fruites i verdures. ¼ part del plat cereals integrals (pa, pasta, arròs...) i l'altra ¼ part, proteïnes (d'origen animal com la carn o el peix, o vegetal com els llegums). A la part del voltant del plat s'indica que la beguda saludable és l'aigua i que l'oli a consumir ha de ser d'oliva verge (que pertany al grup dels greixos saludables). Seguint aquest model estem assegurant una alimentació sana i equilibrada.

• Per què és important una bona educació alimentària des de la infància?

L'alimentació saludable comença des d'abans de néixer. Es parla de l'alimentació durant els primers mil dies de vida, que inclou des de l'embaràs fins als 2 primers anys de vida. Si nosaltres eduquem als nostres fills a menjar sa, l'estem ajudant a gaudir d'una millor salut en l'edat adulta i prevenir certes malalties que s'han vist directament relacionades amb l'alimentació durant la infància, com serien l'obesitat o malalties com la diabetis.
A més, si establim uns bons hàbits alimentaris en aquesta etapa, el més probable és que els mantinguin al llarg de la seva vida.

• Quins són els problemes de salut més habituals relacionats amb una mala alimentació?

Crec que un dels problemes de salut pública més importants i preocupants al que ens enfrontem al segle XXI és l'obesitat infantil. L'OMS refereix que al nostre país hi ha un 14% de nens amb obesitat, però l'estudi ALADINO realitzat l'any 2019, ens revela dades com que quasi un 24% de població infantil entre 6 i 9 anys tenen sobrepès. Són dades molt preocupants, ja que vol dir que 1 de cada 4 nens d'aquesta edat té sobrepès. Si sumem els dos percentatges, un 40% de la nostra població infantil està per sobre del pes que li tocaria. I que comporta tenir sobrepès o obesitat? Doncs problemes de salut en edat adulta, com malalties cardiovasculars o la diabetis abans esmentada. Evidentment, no és conseqüència només d'una mala alimentació, sinó que en aquest estudi també s'inclouen altres variables com activitat física, genètica, entorn familiar...

Per altra banda, tenim la malnutrició o desnutrició infantil que afecta majoritàriament països en vies de desenvolupament. La manca d'accés a aliments nutritius, el canvi climàtic amb sequera o inundacions que afecten l'agricultura d'aquestes zones..., fan que molts infants pateixin carències nutricionals que provoquen malalties com el raquitisme o dèficits vitamínics i anèmia.

• Desfem mites sobre una bona alimentació. Quins són els que més es repeteixen?

Aquí us puc parlar una mica de l'experiència que visc jo en el dia a dia a la consulta. Depèn molt de cada família, de la seva cultura... però bé. El més freqüent és la "percentilitis". Nosaltres quan fem la revisió dels nens i nenes els pesem i els mesurem, i posem els valors en unes gràfiques. Aquestes gràfiques tenen diferents línies que són els percentils, que van des del percentil 3 fins al percentil 97. La creença popular és que per estar sa i, per tant, ben alimentat, és estar a la mitja o per sobre de la mitja. Podria dir que de tots els pares que veig preocupats pels percentils, el 95% són dels que estan per sota de la mitja. I per què? Perquè culturalment (tot i que per sort això està canviant) associem a bebè amb més pes, bebè més sa. I no és així. Ni tothom pot estar a la mitja, ni està més sa un bebè al percentil 97 que al 3. Cadascú és com és i el que hem de mirar és quins aliments li estem donant i si l'estem alimentant bé. Un cop tenim això assegurat, que cada nen segueixi el seu "carrilet" o percentil.

Quan ja són més grans moltes famílies diuen: "però li dono light". Light no és sinònim de més saludable. Simplement, vol dir que té menys calories (en teoria). Si revisem les etiquetes d'aquests productes, ens emportarem sorpreses com que han afegit algun sucre o algun altre ingredient (que no sol ser saludable) per oferir un bon sabor o la textura desitjada.

Un altre en nens és que com que no volen fruita, els hi donem suc de fruita perquè serà igual de saludable. Doncs no. Els sucs de fruita naturals (els envasats ja no cal ni esmentar-los) tenen més contingut en sucre (la fructosa en fer suc es troba lliure) i hem reduït molt l'aportació de fibra respecte a si donem la peça de fruita sencera.

Aquests potser serien els més freqüents que veiem a la consulta, però podríem fer una llarga llista que sobretot és deguda a creences populars que han passat de generació en generació.

• S'ha parlat molt sobre la dieta mediterrània. És una bona opció per als infants?

Si busquem la definició de dieta mediterrània per l'OMS, diu: "és aquella que ens aporta els aliments necessaris en la proporció i quantitat adequada per al correcte funcionament de l'organisme, adaptant-la a les necessitats de cada individu".

La dieta mediterrània, originària de la zona mediterrània com el seu nom indica, podria aproximar-se bastant al plat de Harvard del que us parlava abans: recomana un alt consum d'aliments d'origen vegetal (fruites i verdures), l'oli d'oliva i consum moderat de peix i carn blanca, i un baix consum de carn vermella, carns processades...

Per tant, si es compleixen les proporcions del plat de Harvard, és indicada en nens. Ens hem d'oblidar del concepte "menú infantil" que tots tenim en ment, ja que dista molt de les recomanacions dels professionals de la salut.

• És crucial que els aliments siguin de proximitat?

Més que crucial diria que és molt recomanable. Els productes de proximitat o de kilòmetre 0 són els que es produeixen relativament a prop del lloc on es consumeixen. Això fa que en el moment que els consumim siguin més frescs, i per tant mantinguin millor les seves propietats originals com el gust o l'aroma. A més estarem contribuint a l'economia de la nostra zona i assegurant que puguem gaudir de productes de proximitat durant més temps. I de manera indirecta, també contribuïm a disminuir el transport dels aliments d'una zona a l'altra i, per tant, a disminuir la contaminació ambiental.

• Menjar en família té rellevància a l'hora de fer els àpats?

Per mi és bàsic. I la bibliografia així ho diu també! A part que s'ha objectivat que al menjar en família els nens acaben menjant més saludable i tenen accés a més ventall d'aliments, té una sèrie de beneficis no relacionats amb l'alimentació com una millor relació entre pares i fills, millorant la comunicació entre ells i inclús s'ha vist que milloren l'aprenentatge.

Els nens aprenen molt per imitació, i normalment els pares som el seu mirall. Si ells ens veuen menjar diferents aliments, ells ho voldran tastar. No oblideu que donar exemple és bàsic!

A continuació, podeu visitar els diferents blocs en els quals ha estat dividida aquesta conversa: