Una de les principals preocupacions dels agricultors en aquesta campanya de la fruita, marcada per l’emergència sanitària, és la disponibilitat de la mà d’obra necessària. Alguns productors han cobert els treballs d’aclarida i la recol·lecció de fruites primerenques com la cirera o l’albercoc gràcies a amics i coneguts. Molts d’ells són persones que treballaven en empreses relacionades amb el turisme o la restauració i amb la crisi pel Covid-19 s’han quedat sense feina.
Fins a l’explotació d’Oriol Teixidó s’ha desplaçat un grup d’amics de la Vall de Boí i altre de les Garrigues. Tots treballaven en empreses relacionades amb el turisme o la restauració. La majoria no havia treballat mai collint fruita i reconeixen que “no és un treball fàcil”, sobretot quan el termòmetre puja. “Treballar amb mascaretes és el més complicat”, coincideixen, i els guants dificulten una mica el treball, però són mesures de seguretat i higiene que s’han de seguir, recorda Teixidó.
Iván Quintana té 33 anys i viu a Boí. Fa quinze dies que treballa collint cireres a Seròs. Treballava en una empresa d’esports a Andorra i amb l’estat d’emergència s’ha quedat sense feina, ja que depenen del turisme. Coneixia Oriol Teixidó i ha vingut a treballar en la fruita amb tres amics més.
Un d’ells és David Turmo, de 30 anys, que també s’ocupava en el sector turístic. Ho valora com una experiència. “És dur treballar al camp però com que he vingut a treballar amb amics l’experiència està sent molt bona”, reconeix. És la primera vegada que el David treballa collint fruita i una de les coses que més l’han sorprès és que els temporers habituals van “molt més ràpid” que ell.
En aquest context, hi ha pagesos que no saben què passarà quan arribi el pic de la campanya, a partir del juny, amb l’inici de la collita de préssecs i nectarines, i temen no tenir prou mà d’obra.
Molts dels treballadors amb els quals comptaven els agricultors campanya rere campanya no han pogut tornar des dels seus països d’origen, en països de l’Est o africans, als municipis lleidatans on resideixen.
Josep Maria Companys, agricultor de Torres de Segre i representant d’UP, considera que “el problema és que la gent que està a l’atur no està prou disposada a venir a treballar al camp”.
