Poliamor, swingers o parelles obertes: la monogàmia en qüestió

LLEIDACOM / Amaia Rodrigo Arcay
14-02-2018
  • Poliamor, swingers o parelles obertes: la monogàmia en qüestió

“No és tant com s’entenen les relacions de parella com el fet de plantejar-se una altra forma de viure, de relacionar-se amb altres persones, fins i tot de viure l’amistat”. Així començava la reflexió de l’Ari Cuit, una jove lleidatana, quan posàvem sobre la taula què és el “poliamor”. I és que hem aprofitat que és Sant Valentí i tot el nostre entorn està ple de cors, de referències a l’amor i d’imatges de “parelles ideals” per preguntar-nos precisament si la idea de parella tradicional està en qüestió. Conceptes com ‘swingers’, relacions poliamoroses, intercanvis de parella o relacions obertes estan a l’ordre del dia. El youtube n’està ple de vídeos amb instruccions per construir una relació poliamorosa sense morir en l’intent i la monogàmia ja no és l’única opció possible. Per això, hem volgut parlar amb quatre joves de Lleida que tenen clar que no “compren” el final feliç del conte amb el príncep blau per a que ens ajudin a explorar les noves formes d’entendre les relacions sentimentals. I així, celebrem Sant Valentí.

“El mite de la mitja taronja ens l’han inculcat tant que és difícil de desprendre’s d’aquesta idea que només podràs estar amb una persona i que l’estimaràs tota la vida”, comenta la Bruna Tomàs, que considera que això alimenta la sensació que una persona no té sentit per ella mateixa si no està en parella. Els altres dos joves, el Guerau Marqués i el Llibert Rexach, estan d’acord amb les noies en què està bastant superat el llast que abans suposava quedar-se soltera per una noia. Però d’altra banda, els preocupa el fet que en moltes les relacions actuals, la possessió i la gelosia siguin sinònim d’amor absolut. Les xarxes socials i el control que permeten ho accentuen. De fet, insisteixen que aquests conceptes (la possessió i la gelosia) igual que considerar l’altra persona com una propietat, estan íntimament lligats a la monogàmia. I per això defensen altres fórmules de relació com el poliamor.

Pervertits o entendre la vida de forma més col·lectiva

Què és el poliamor? Doncs és entendre que algú pot estar enamorat i tenir relacions sexuals i emocionals amb més d’una persona al mateix temps. És a dir, simultanejar relacions de parella. Els swingers són parelles que incorporen altres persones a la relació per obrir el ventall sexual. Però el poliamor va més enllà del sexe i més enllà d’ocasions puntuals, vol dir tenir més d’una parella alhora amb l’acord de totes les persones implicades, que no necessàriament es coneixen –no és el mateix que la poligàmia-. “Tot plegat no és un tema generacional”, diu el Guerau. “Alguns ens assenyalen com a pervertits perquè no ho entenen, la societat no ens ha educat per entendre la vida de forma més col·lectiva”. Per això, defensen les relacions obertes com una forma de vida. Però assumeixen que costa desempallegar-se d’idees molt assumides socialment. Com la gelosia. “Hi ha gent que treballa anys la gelosia per poder tenir relacions poliamoroses”, explica la Bruna. Subratllen que ha d’haver acords per a que funcionin aquest tipus de relacions, tot i que els acords no poden ser imposicions que limitin el que cadascú busca. “Per què hem de tenir gelosia? Per què ens ha de fer mal el que faci l’altre?” es pregunta l’Ari.

Els “experts” youtubers aconsellen, per exemple, pactar el sexe segur amb totes les possibles parelles per no posar en perill la salut. També acordar la comunicació per determinar què s’ha d’explicar a la parella sobre les altres relacions. Algunes persones poliamoroses també apunten com a proposta tenir un “dret a vet” que permet sentir-se més còmode amb la possibilitat de tenir alguna cosa a dir sobre amb qui està la parella. Però tot plegat es recolza en una mateixa base: la confiança. “No es tracta de pensar que en una relació tot s’hi val, -explica la Bruna- hem d’acabar amb les relacions desiguals i si una parella oberta o poliamorosa perpetua això, tampoc no val la pena”.

Mantenir la llibertat amorosa de la infància

Però aquests nois i noies no descarten la monogàmia tampoc. “No hi ha fórmules” afirma el Guerau, “cadascú ha de buscar què li funciona entre un ventall ampli de possibilitats”. “No pots dir que no podries tenir una relació poliamorosa si no ho has provat mai. Igual amb la monogàmia.” Però aquests nois i noies ja l’han provada i no va amb ells. Ni amb elles. “Estem en constant evolució, no sé perquè el món de la parella no ha d’evolucionar també”, apunta l’Ari, que insisteix que les relacions personals són un aprenentatge i el mateix poliamor també. De fet, veuen que l’educació ha de ser també la base d’un canvi en aquest sentit. “Molts cops entrem en contradiccions perquè quan un nen ens diu que té 5 nòvies no li preguntem si té algun nòvio i potser també li diem que n’ha de triar una”, reflexiona el Llibert. “Per què no podem mantenir aquesta idea de llibertat amorosa que tenim quan som infants?” planteja l’Ari. Sobre la possibilitat d’encaixar el tenir fills en aquest tipus de relacions més obertes, no ho tenen pensat, encara queda lluny. El que sí veuen clar és que la monogàmia també ha demostrat que ha fracassat en l’educació dels infants en moltes ocasions. “Sembla que lo normal sigui l’estabilitat: tenir una parella estable, una feina estable, signar una hipoteca, tenir la parelleta i viure així per sempre”, diu el Llibert. Però davant del patiment que generen les separacions o l’obligació de mantenir una parella que no funciona, ho veu clar: “prefereixo algo nou que el que m’ofereix la monogàmia”.

Dit això, només queda una cosa: feliç Sant Valentí! La qüestió és estimar, no? 

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta

Seguiries estrictament les restriccions d'un nou confinament?