Fins a 33 pilots de drons d’arreu de Catalunya s’han unit en un projecte comú per retratar des de l’aire l’estat i l’evolució de tots els embassaments catalans durant el període de sequera que patim. La Sequera del 2022 té l’objectiu de mostrar l’evolució d’aquests estancs al llarg de l’any per tal de conscienciar la ciutadania i, alhora, exigir una millor gestió de l’aigua i l’energia.
El balaguerí Carles Rabadà és l’impulsor d’aquest projecte, el qual va començar amb la publicació d’un Stories al seu perfil d’Instagram, on hi feia una crida a pilots de drons d’arreu de Catalunya sense especificar el per què. Li van contactar més de 60 pilots, i a hores d’ara, fins a 33, 8 dels quals de les terres de Lleida, s’han sumat al projecte per documentar gràficament, des de l’aire i de manera periòdica l’estat dels embassaments.
Rabadà explica a LLEIDA.COM que “les imatges des de l’aire ens ofereixen la millor perspectiva possible per tal de mostrar aquesta evolució” i que l’objectiu no és crear alarmismes, sinó mostrar com afecta la sequera arreu del país. En aquest sentit, matisa que “en realitat, no tots els pantans es troben en situació crítica, i és que n’hi ha alguna que estan amb bons nivells i també ho mostrem”.
Pel que fa a l’extensió territorial del projecte, volen arribar a mostrar tots els embassaments registrats per l’ACA, “però n’estan sorgint altres més enllà del llistat oficial i volem mostrar tots els racons on hi falta aigua». De fet, alguns Consells Comarcals ja han contactat amb ells per documentar els seus pantans i rius. En aquest cas, és l’única tasca remunerada que sorgeix d’aquest projecte, i aquesta va directament al pilot.
D’altra banda, Rabadà anima a tothom a participar i aportar les seves imatges en aquest projecte, compartint-les a les xarxes socials amb l’etiqueta #Sequeradel22 i mencionant els seus perfils (@lasequeradel22 a Instagram i a Twitter) per tal de sumar més perspectives i zones afectades per la sequera. “La gent està molt engrescada i volem que sigui un projecte de llarga durada, però som conscients que depèn de la disponibilitat de cadascú. Ho fem de bona fe, amb molta professionalitat i bon ambient per tal que la gent prengui consciència de l’estat dels pantans”,
Finalment, el propi Rabadà insisteix en la necessitat no només de conscienciar la ciutadania, sinó també a les grans corporacions i administracions per la “magnífica” gestió que fan de l’aigua i l’energia.
