Les organitzacions agràries han donat la veu d’alarma davant de la situació que travessa el mercat de la fruita de pinyol, al qual préssecs, nectarines i paraguaians cotitzen a uns nivells que poden tornar a situar els balanços en números rojos. Bona part del problema ve derivat que la fruita de poca qualitat arrossega a la baixa els preus de les millors partides. A més, les grans cadenes de distribució, capitanejades per les de més volum europees, estan forçant preus a la baixa, encara que no existeix una gran collita.
El responsable del sector de la fruita d’Unió de Pagesos, Xavier Gorgues, va explicar aquest dilluns que no existeixen grans volums de calibres grans i que, malgrat tot, estan cotitzant a preus molt reduïts. Assegura que en algunes varietats primerenques hi ha pogut haver sobreoferta de fruita de petita mida i ha arrossegat a la baixa tota la fruita.
L’informe anual situa la previsió de preus “gairebé al mateix nivell que abans de la crisi de 2007-2008”
En aquest context, el sindicat reclama una reunió del sector, en què siguin presents les organitzacions agràries, les cooperatives a través de la FCAC i la patronal Afrucat. Es tractaria, va dir, de “poder començar a utilitzar l’extensió de norma i regular la producció. Tenim un instrument i hauríem d’utilitzar-lo”, va dir. Es referia d’aquesta manera al fet que està aprovada la circumscripció econòmica de la fruita de pinyol, capitanejada per Afrucat, cosa que permetria marcar regles d’obligat compliment per a tot el sector.
Des de JARC-COAG, David Borda, recorda que anys enrere es va demanar als agricultors que optessin per produir qualitat per aconseguir valor afegit. “Ho hem fet, ens resulta més car produir qualitat i ara no està valorada al mercat. La fruita de mala o baixa qualitat no deixa pujar el preu de la bona”, es lamenta. En aquest punt critica la gran distribució perquè “només busquen preu, preu i preu i no qualitat”. Pel que fa al cas de l’exportació afirma que porten la veu cantant al mercat les que qualifica com a “tres monstres europeus”, la britànica Texco i les alemanyes Lidl i Aldi, que marquen el pas dels preus, assegura.
El president d’Asaja Lleida, Pere Roqué, posa l’accent en el fet que no hi ha excés d’oferta al mercat perquè “tot el que es cull a les finques es ven, no hi ha estocs a les cambres”. Amb aquesta fluïdesa en les vendes, no entén els baixos preus.
Les últimes dades de l’Observatori de Preus de la Generalitat valora les nectarines de més calibre (80-90) a 73 cèntims el quilo, per exemple. Roqué afirma que s’ha de tenir en compte que es tracta de preus sortits de central. Si es descompten despeses com les d’envasament, assegura que l’agricultor amb prou feines cobraria entre 35 i 37 cèntims el quilo. Això parlant de calibres molt grans, que no abunden a gaires finques. En préssecs, els mateixos calibres es valoren al voltant al 68 o 69 cèntims, i per la seua banda en paraguaians arribaria a 72.
Altres fonts del sector consultades aquest dilluns apuntaven que, tot i que encara queda bona part de la campanya per a la fruita de pinyol, es calcula que les cotitzacions mitjanes per als agricultors es poden acostar als 30 cèntims. Bona part d’aquesta mala campanya s’explica, segons assenyalen les fonts, en el pèssim inici a Múrcia a la primavera amb fruita de qualitat mediocre.
FAO i OCDE preveuen baixos preus per als aliments
Aquest factor contribuirà a mantenir baixos els preus dels aliments i, en el cas dels cultius, els posarà a “gairebé el mateix nivell d’abans de la crisi del 2007 i el 2008” (marcada per les pujades sobtades), segons va assenyalar en una conferència conjunta el secretari general de l’OCDE, Ángel Gurría. En aquest sentit, es calcula que els preus dels aliments bàsics es mantindran per sota dels pics que s’han registrat durant aquesta última dècada en un context de màxima producció i abundants subministraments de la majoria d’aquests productes. L’informe subratlla que el ritme de creixement de la demanda mundial caurà a la meitat en la majoria dels productes bàsics, inclosos els cereals, la carn, el peix i l’oli vegetal.
