Dos tribunals de Lleida s’han avançat a la decisió del Tribunal de Justícia de la UE i han dictat sengles sentències que anul·len les clàusules terra del contracte hipotecari i ordenen a les entitats bancàries la devolució dels imports indegudament cobrats als clients des d’abans del 2013, límit establert pel Tribunal Suprem espanyol.
En primer lloc, el jutjat de primera instància número 8 de Lleida va establir, en una sentència del 8 de gener d’aquest any, la nul·litat d’una clàusula terra firmada amb la Caixa d’Estalvis de Salamanca i Sòria. El consumidor va al·legar que no havia estat informat de la seua inclusió en el contracte, a més de no ser transparent. La jutge basa la seua decisió en la falta de transparència i d’informació al client, a més que està referenciada a un tipus d’interès impossible de conèixer pel consumidor, “la qual cosa crea indefensió al client i li impedeix tenir el control”. Després de declarar-la nul·la, la sentència obliga l’entitat financera a fer una nova liquidació del préstec sense la clàusula terra anul·lada i a tornar la quantitat més els interessos.
Molt més clara i contrària a la doctrina establerta pel Suprem sobre clàusules terra és una sentència del jutjat de primera instància número 3 de Lleida, que anul·la una clàusula d’una hipoteca firmada amb Catalunya Banc des del juny del 2004. En aquest cas, el jutge basa la nul·litat en el fet que la clàusula s’insereix de manera conjunta amb les clàusules sostre, en un text confús que “dilueix l’atenció del consumidor”, i veu demostrada la falta d’informació. Pel que fa a la retroactivitat, el magistrat recorda que el Suprem estableix el límit per a la devolució de quantitats el 9 de maig del 2013, però assenyala que el Tribunal de la UE estableix que “la sanció de nul·litat de les clàusules abusives ha de tenir un efecte dissuasiu per al seu correcte ús” i “per forçar les entitats a redactar contractes més clars”.
Així mateix, afirma que el Suprem basa el seu límit en el greu perjudici que la devolució de les clàusules abusives suposaria per a la banca espanyola. Tanmateix, la sentència estima que aquesta devolució suposaria 9.000 milions d’euros, mentre que la banca espanyola ha rebut 60.000 milions en ajuts, “per la qual cosa no s’arriba a comprendre un trastorn greu”. La sentència considera que el Suprem tampoc no valora el fet que aquests diners es tornen al sistema econòmic i que activaria el consum. En tots dos casos, els clients han estat representats per Xavi Prats, de Prats Advocats, un bufet especialitzat en dret bancari i en l’anul·lació de clàusules terra, per la qual cosa ja ha presentat més de 60 demandes. Sobre aquesta qüestió, Prats destaca, en declaracions a SEGRE, que les dos sentències dictades per jutges de Lleida “tomben” la doctrina del Suprem i s’avancen a la resolució del Tribunal de la UE, que el 26 d’abril resoldrà sobre la retroactivitat de la nul·litat de les clàusules abusives. El lletrat constata que aquestes clàusules suposen un límit a la baixada de l’Euríbor que en els últims anys beneficiava els consumidors i, a més, les sentències de Lleida obliguen a recalcular els préstecs sense aquestes clàusules i des de l’inici.
