La col·lecció de la Pedrera de Meià, situada a Vilanova de Meià (Noguera), s’ha començat a reagrupar després de més d’un segle de les primeres excavacions que van fer que els diferents fòssils extrets quedessin repartits per diferents museus d’arreu del món. Aquest reagrupament és, de moment, en format virtual a través de la pàgina pedrerademeia.geoparcorigens.cat i ja compta amb una col·lecció de més de 2.000 fotografies que permeten visualitzar uns fòssils extraordinaris de rellevància internacional. Àngel Galobart, de l’Institut Català de Paleontologia (ICP), explica que hi ha uns 8.000 peces repartides en 12 museus diferents però al Centre d’Interpretació del Montsec de Vilanova, hi ha les «més espectaculars».
La Pedrera de Meià i la Cabroa són dos jaciments excepcionals que «contenen de tot». Galobart explica que cal imaginar-se que l’enclavament on es troben, a la serra del Montsec, era com una espècie de «receptacle» perquè la zona era un llac i, per tant, s’hi troben des de fòssils dels animals que hi vivien fins a tot el que hi havia al voltant com insectes, vertebrats i plantes.
Destaca el fet que s’hi han identificat 175 espècies diferents d’animals i plantes i d’aquestes, 115 són descobriments per primera vegada per la ciència. Segons Galobart, aquestes xifres permeten interpretar com era el paisatge i el món del Cretaci Inferior, fa 125 milions d’anys, en aquesta part d’Europa, i a més a més, amb una «qualitat impressionant». Sense cap mena de dubte, Galobart assegura que és un dels punts amb més noves espècies descrites a tot el món. De fet, s’hi ha descrit la ‘Montsechia viadalii’, una de les primeres plantes en flor del planeta.
La pedrera es comença a picar l’any 1898 i durant un segle se n’extreuen fòssils sense cap tipus de control ni normativa. «El primer que venia s’ho emportava tot», afirma Galobart, però la cosa vencia amb l’entrada en vigor de les normatives de protecció patrimonial. Llavors s’atura l’intercanvi de peces, tot i que moltes vegades es feia per motius científics. Això ha provocat que actualment hi hagi 8.000 peces repartides en 12 museus diferents, a banda de les que puguin haver-hi en col·leccions particulars. De fet, Galobart explica que ara fa tres anys unes persones els van fer entrega de la seva col·lecció de fòssils, que era «magnífica» i ho van fer perquè van veure que al Centre és on havien de ser.
Al Centre d’Interpretació de Vilanova de Meià hi ha actualment l’exposició de la col·lecció de peces de la pedrera que pertany a l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI). Són les peces més «espectaculars, visuals i amb valor científic» del jaciment. Ara, amb la col·lecció virtual que s’ha començat a treballar, es fa un primer pas per reunificar totes les peces escampades. A partir d’aquí, segons Galobart, es podria parlar d’unificar la col·lecció en format físic, tot i que admet que és complicat a nivell patrimonial, malgrat que cada vegada hi ha més reclamacions en aquest sentit.
El coordinador científic del Geoparc Orígens, Xavi Mir, explica que el web té una part «més científica» però que també n’hi ha una altra de «divulgativa» on s’explica la història de la Pedrera de Meià amb les diferents expedicions que s’hi van fer per treure les mostres que hi ha per arreu en diferents institucions de països com França, Alemanya i Anglaterra.
De moment ja s’ha obtingut resposta de museus com del de Ciències Naturals de París, el de Ciències Naturals de Barcelona, el del Seminari i l’Institut Català de Paleontologia. Tots han donat facilitats per incloure fotografies dels fòssils que tenen al web i d’aquí a poc es començaran a fer fotos a Barcelona. La primera fase del projecte es vol enllestir enguany i més endavant es traduirà la pàgina per internacionalitzar el Montsec i la Noguera al mapa dels principals jaciments arqueològics del món.
L’alcalde de Vilanova de Meià, Xavier Terré, destaca que a municipi valoren molt en Centre, obert fa un any, i també el jaciment. Lamenta l’espoliació a què durant anys han estat sotmesos i ara es mostra satisfet d’haver pogut recuperar una part de la col·lecció amb la cessió de l’IEI. Segons l’alcalde, és important que el material d’un territori s’hi pugui quedar per fomentar el reequilibri territorial i aposta per lluitar per recuperar el màxim espoliat del municipi.
