La Sala III del Tribunal Suprem ha emès una sentència que estableix com a doctrina que “l’ús, fins i tot ocasional, de banderes no oficials a l’exterior dels edificis i espais públics no resulta compatible amb el marc constitucional i legal vigent, i en particular, amb el deure d’objectivitat i neutralitat de les administracions públiques”. Segons el Suprem, aquesta “incompatibilitat” amb el marc legal es manté encara que aquestes banderes “no oficials” no substitueixin, sinó que concorrin, “amb la bandera d’Espanya i les altres legal o estatuàriament instituïdes”.
La sentència del Suprem anul·la un acord del ple de l’ajuntament de Santa Cruz de Tenerife que el 30 de setembre del 2016 reconeixia la bandera nacional de Canàries (set estels verds) com un dels símbols del poble canari. Aquell acord aprovava que la bandera s’hissés en un lloc destacat de la seu central de l’Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife el 22 d’octubre del 2016.
Els magistrats anul·len aquell acord perquè la bandera de set estels “no és la bandera oficial” i per tant “no se li pot atribuir la representativitat del poble canari”. Segons la ponència aprovada –signada per la magistrada Celsa Pico- l’Ajuntament no la pot exhibir “sense que el que ha acordat, encara que ho votin la majoria dels grups polítics, pugui emmarcar-se en el marc competencial” dels consistoris.
El Suprem es pronuncia a instàncies d’un recurs promogut per l’Advocat de l’Estat en contra d’una altra sentència del Tribunal Superior de Justícia de Canàries que el novembre del 2017 va donar la raó a l’Ajuntament en considerar que l’acord s’ajustava a la legalitat.
Segons el Suprem, l’acord és “nul de ple dret” perquè les administracions públiques “no poden legalment exhibir altres banderes que no siguin les oficials”.
