El campanar de l’església romànica de la Purificació de Bossòst presenta una sèrie d’esquerdes que obligaran a una actuació d’urgència per evitar que avanci el seu deteriorament. Van ser descobertes el passat dia 5, durant una visita d’obres a la coberta del temple, i després d’una reunió d’urgència, ahir experts i autoritats van acordar aixecar una bastida de reforç estructural interior i exterior del campanar, elaborar un estudi geotècnic de l’entorn del campanar i redactar un projecte tècnic per decidir una solució definitiva.
La trobada, convocada pel síndic d’Aran, Carlos Barrera, va comptar amb la presència del director general de Patrimoni de la Generalitat, Jusèp Boya; l’arxiprest d’Aran, Pere Balaguer; el catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili, Josep Lluís Guinovart, i l’alcalde de Bossòst, Amador Marqués, a més de diversos tècnics. Marqués va afirmar que «ara el prioritari és determinar totes les patologies del temple, estudiar si hi ha problemes al subsòl i abordar les possibles solucions». En aquest sentit, va explicar que hi ha zones en les quals el morter està degradat o en les quals directament ha desaparegut. La intenció és abordar les obres el 2017, tot i que «encara no tenim pressupost, perquè primer és necessari l’estudi que analitzi totes la deficiències que presenta el temple».
Ubicat en el nucli antic de Bossòst, el temple és un dels millors exemples de l’arquitectura romànica aranesa del segle XII, amb una planta basilical de tres naus.
Bé Cultural d’Interès Nacional
L’església va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) el febrer del 2015. Per aquesta raó, Barrera va assenyalar que «el Conselh Generau d’Aran donarà la màxima prioritat a aquesta actuació, que es materialitzarà a través d’un conveni entre el bisbat d’Urgell, la direcció general de Patrimoni de la Generalitat i el mateix Conselh». Fa tres anys, el temple va sortir a la palestra informativa al recuperar tres frontals d’altar, d’estil barroc, datats al segle XVIII, i que havien estat robats el 1999. Van ser tornats sota secret de confessió.
