Fins a 29.958 andorrans estan cridats a les urnes aquest diumenge per participar a les eleccions generals del Principat. La jornada s’allargarà entre les nou del matí i les set de la tarda i servirà per escollir les 28 persones que volen que els representin al Consell General (parlament). El nombre d’electors s’ha incrementat un 9,82% respecte als comicis de fa quatre anys en un país de 81.866 habitants. Hi ha vint candidatures parroquials i sis de nacionals. D’aquestes darreres, tres són de partits que actualment tenen representació -Demòcrates (DA), Partit Socialdemòcrata (PS) i Liberals d’Andorra (L’A)-, dos d’encapçalades per exdirigents de L’A i de Terceravia -que aquest cop no es presenta- i una darrera d’una nova formació política.
L’actual cap de govern andorrà, Xavier Espot, repeteix al capdavant de DA, que actualment compta amb onze representants al Consell General. Aquest és el partit que ha liderat l’executiu del Principat durant les darreres tres legislatures. També ho fa Pere López, que encapçala la llista del Partit Socialdemòcrata, actualment amb set diputats. La formació es presenta en coalició amb Progressistes-SDP, liderada per l’excap de govern Jaume Bartumeu i que va néixer fa deu anys com una escissió del PS.
Mentre, el número u de la llista de L’A és l’exministre Josep Maria Cabanes. El partit, que actualment ocupa quatre escons del Consell General, va triar l’any passat el candidat en unes primàries molt ajustades, en què la ministra Judith Pallarés va perdre per tant sols un vot. Ara, és la líder d’Acció, una de les noves formacions que concorren en aquests comicis i que compta amb exmilitants liberals que van decidir deixar aquest partit arran d’aquest procés.
Per la seva banda, la candidata d’Andorra Endavant, Carine Montaner, és consellera general no adscrita després de deixar fa dos anys el grup parlamentari de Terceravia, que al 2019 va aconseguir quatre representants i que ha optat per no presentar-se a aquestes eleccions generals. La darrera llista la lidera Cerni Escalé, del nou partit anomenat Concòrdia.
Vint llistes parroquials
En l’àmbit territorial, Demòcrates és l’únic partit que compta amb candidatures per a les set parròquies, tot i que a les d’Ordino, Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria ho fa amb una coalició amb L’A. Mentre, a la Massana hi concorre amb Ciutadans Compromesos, que han format part de l’actual govern, i a Escaldes-Engordany ho fa amb Acció. Aquest partit també es presenta en solitari a La Massana. Per la seva banda, PS SDP + té llistes a totes les parròquies menys la de Canillo; Andorra Endavant a les d’Ordino, Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria i Concòrdia a les d’Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany.
El parlament andorrà està format per 28 diputats, la meitat dels quals sortiran de les sis candidatures d’àmbit nacional que s’hi han presentat i en funció dels vots que obtingui cadascuna d’elles. Mentre, els altres catorze es triaran mitjançant la llista territorial més votada de cadascuna de les set parròquies del Principat, la qual hi aporta en cada cas dos representants. Andorra la Vella, amb 8.693 persones, és la que té un nombre més elevat d’electors i li segueixen Escaldes-Engordany (5.863), Sant Julià de Lòria (4.476), Encamp (4.341), La Massana (3.483), Ordino (1.903) i Canillo (1.199).
El govern que sorgeixi després dels comicis té com un dels seus principals reptes el de culminar les negociacions per assolir un acord d’associació amb la Unió Europea, el qual es sotmetrà, posteriorment, a un referèndum. En aquest sentit, s’haurà de buscar l’encaix entre la seva obertura al mercat europeu i la preservació de les seves especificitats. A més, també es veurà com es canalitzen, entre d’altres, el problema de l’accés a l’habitatge, emmarcat en un context d’encariment generalitzat dels preus, o les demandes de diversos sectors socials que volen despenalitzar l’avortament.
