Els vots contraris del govern del PSC i de Cs, PP i l’edil no adscrita Rosa Maria Salmerón van tombar ahir al ple de la Paeria la moció que denuncia la “criminalització” dels Comitès de Defensa de la República (CDR) que van presentar PDeCAT, ERC, Crida i Comú. La portaveu socialista, Sara Mestres, va dir que “no existeix la república” i, encara que creu que “tipificar de terroristes els CDR no té sentit”, va defensar que van protagonitzar “desordres públics” com tallar carreteres i vies de tren. Ángeles Ribes (Cs) va qualificar d’“hipòcrites” els que proposen una moció que “només interessa a sangoneres i farsants” i Dolors López (PP) va afirmar que volen “imposar el seu pensament per la força”.
Per la seua part, Toni Postius (PDeCAT) va acusar els contraris a la moció de “no entendre res i actuar per la via de la por inventant-se delictes”. Carles Vega (ERC) veu “involució democràtica d’un Govern tacat per la corrupció”, Francesc Gabarrell (Crida) va titllar d’“exemplars” les mobilitzacions i va afegir que per al Partit Popular, “ara que no hi ha ETA, tot és ETA”, i Carlos González (Comú) va dir que l’“activisme polític continua perseguit”.
El mateix esquema es va reproduir i tampoc va prosperar la moció dels mateixos grups per la “llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats i la denúncia de la deriva antidemocràtica i autoritària de l’Estat”, pel no de PSC, Ciutadans i Partit Popular. La tinenta d’alcalde Monse Mínguez va recordar que des del mes d’octubre s’han presentat nou mocions sobre el procés, dos del PSC, i va dir que “el país necessita establir un diàleg”. El PDeCAT creu que “el rellotge ha retrocedit quaranta anys”; ERC, que la justícia està “polititzada”; la Crida veu “por de les urnes”, i el Comú va remarcar que “hi ha presos de consciència”, cosa que el PP va negar, i Cs va titllar de “fum” aquest tipus de mocions. També hi van intervenir representants d’Òmnium i l’ANC.
L’alcalde, Àngel Ros, va explicar a l’inici del ple que minuts abans en una junta de portaveus es va plantejar efectuar una declaració institucional sobre la sentència de La Manada, que finalment no es va fer, encara que Ros va deixar constància de la “solidaritat amb les víctimes de violència masclista i delictes contra la llibertat sexual”. Els diferents grups van condemnar a les seues intervencions la sentència (nou anys de presó a cadascun dels cinc joves per agressió sexual, no per violació) i alguns grups van criticar que Cs i PP no haguessin permés consensuar una declaració conjunta.
D’altra banda, no va prosperar la moció de Joves per la República per homenatjar un jove assassinat per neonazis al País Valencià al votar-hi en contra també PSC, Cs, PP i Salmerón. Tampoc va tirar endavant la de la Crida per un “reconeixement dels represaliats” que van construir les casernes de Gardeny. Ros va criticar “vincular el parc de Gardeny amb camps de concentració” i va anunciar que col·locaran una placa que recordi com es va edificar el complex militar. Va intervenir-hi el nét d’un pres que va treballar a les obres. De la moció del Comú per l’expropiació de pisos per augmentar el parc públic només es va aprovar el punt afegit per la Crida de rebuig de la reforma de la llei per al desallotjament exprés d’okupes amb el sí del PSC.
Sobre la insalubritat d’un alberg propietat del Sansi, el Comú va dir que amb els 400 € que paguen per habitació podrien llogar pisos i Rodamilans va reiterar que busca una alternativa.
