El Consell Cultural de les Valls d’Àneu ha publicat recentment el llibre ‘12 propostes per donar a conèixer les Valls d’Àneu’, una obra que s’emmarca en el projecte ‘Amfitrions aneuencs’, amb el qual l’entitat vol que la gent del territori esdevingui transmissora del llegat natural, cultural i patrimonial de la Vall amb l’objectiu que els visitants el puguin descobrir i adquireixen un comportament enfocat a la seua conservació i preservació.
El llibret, coordinat per Francesc Rodríguez i Montse Ballbè, ofereix aquestes 12 propostes, amb les quals les persones amb arrels directes o indirectes a les Valls d’Àneu esdevinguin amfitrions d’un llegat cultural i natural, centrant-se en la sostenibilitat com a element clau del turisme de la zona.
Rodríguez, que també és coordinador de la secció de Natura del Consell Cultural de les Valls d’Àneu i del projecte ‘Amfitrions’, remarca que la iniciativa i el llibre es focalitzen en la sensibilització, de forma que la gent del territori sigui capaç de transmetre les recomanacions de comportament que se n’extreuen de l’obra. De fet, segons afegeix, el llibre té un component clarament pedagògic.
El projecte ‘Amfitrions’ aspira a ser a mitjà termini un altaveu també a les aules, sota el paraigua de l’educació formal, per tal de seduir l’alumnat amb un programa educatiu que els permeti ser coneixedors del seu territori i dotar, alhora, de càpsules formatives al públic docent i guies de natura.
El llibre s’ha realitzat amb el suport del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya; del Fons Europeu de Desenvolupament Rural; el Parc Natural de l’Alt Pirineu i l’lnstitut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran.
‘Amfitrions Aneuencs’
L’any 2018, el Consell Cultural de les Valls d’Àneu, va endegar la secció de Natura amb la finalitat de donar a conèixer el llegat naturalista d’aquest territori. Des de la secció s’impulsen diferents publicacions adreçades als habitants d’Àneu, per afavorir que esdevinguin un altaveu divulgatiu, actuant com a veritables amfitrions dels visitants que volen gaudir d’aquest indret.
‘Amfitrions aneuencs’ inicia el seu recorregut amb la publicació anual del calendari naturalista lingüístic i literari, que enguany assoleix la sisena edició. Una publicació divulgativa on es mostra la diversitat de la flora, la fauna i altres éssers vius d’Àneu. Sota una temàtica anual, cada mes s’il·lustra una espècie concreta acompanyada d’un text literari i un indret per descobrir. D’ençà de la seua primera publicació, s’han editat calendaris sobre: els arbres, les plantes medicinals, els bolets, els insectes i els moixons de les Valls d’Àneu. El calendari 2023 se centrarà sobre el llegendari i la mitologia aneuenca en què hi ha participat l’escriptor pallarès Pep Coll.
Just el mateix any de la creació de la Secció de natura, el 2018, s’editava dins la col·lecció Línia Consell el cinquè volum: “ Voliaines”, 6 itineraris per a conèixer 30 papallones d’Àneu que iniciava una nova mirada temàtica entorn del Patrimoni natural. Aventura editorial decidida que s’ha vist ampliada enguany amb la creació d’una nova col·lecció del Consell: Amfitrions aneuencs que a partir de la publicació d’aquestes 12 propostes naturalistes per donar a conèixer les Valls d’Àneu’, d’altres iniciatives divulgadores.
Fa dos anys, recuperant el títol de la degana publicació de la revista cultural ‘Àrnica’, es fa un gir cap al vessant del medi ambient i es crea la nova ‘Àrnica’ revista naturalista dels Pirineus, que anualment al juliol ofereix al públic una selecció d’articles de temàtica científica i divulgativa per apropar al coneixement naturalista del Pirineu. Es tracta d’una de les poques revistes que existeixen a Catalunya d’aquesta temàtica.
Sobre el Consell Cultural de les Valls d’Àneu
El Consell Cultural de les Valls d’Àneu va néixer l’any 1983 amb la voluntat de crear i gestionar projectes culturals entorn del patrimoni documental, natural, etnològic, arquitectònic, arqueològic i popular. La seva tasca de dinamització s’ha vist reconeguda amb la concessió del Premi Nacional de Cultura Popular, el 1991 per al Consell Cultural i el 1994 per a l’Ecomuseu. L’any 2016 va rebre la creu de Sant Jordi i el 2021 s’atorgava al Dansàneu el Premi Nacional de Cultura. Entre les diverses fites culturals, ha propiciat la creació de l’Arxiu Històric de les Valls d’Àneu (1985), l’Escola de Natura de les Valls d’Àneu, avui Camp d’Aprenentatge (1987), L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu (1988), Dansàneu (1992), Les Trobades d’Escriptors (1994), L’Arxiu d’Imatges (2000)…Projecte Amfitrions anuencs (2018) Cal remarcar especialment els esforços divulgatius a través de les seues publicacions (5 col·leccions amb més de 100 títols editats) i les revistes Nabius (2004) i Àrnica naturalista dels Pirineus. Actuacions de conservació, restitució i difusió del Patrimoni cultural i natural que faciliten el coneixement, la comprensió, l’estima i la fidelització del territori de les Valls d’Àneu (Pallars Sobirà).
Les actuacions del Consell s’han adreçat també a altres àmbits culturals: patrimoni popular com la festa dels Veïnats d’Esterri o la de les Falles d’Isil, per les quals va aconseguir el reconeixement com a Festa d’Interès Nacional de la Generalitat de Catalunya, l’única de les Terres de Ponent; patrimoni arquitectònic, recuperació de l’espadanya de Sant Joan d’Isil o l’adequació interior i exterior de santa Maria d’Àneu; patrimoni artístic i mobiliari: la recuperació dels retaules de Son, Jou, Sorpe i les talles romàniques de la Mare de Déu de les Neus d’Àrreu i de Sant Pere de Sorpe; patrimoni arqueològic: la descoberta de la necròpolis d’Alós i, especialment, els treballs de recuperació del Conjunt arqueològic de València d’Àneu i la posada en valor de la figura del darrer comte de Pallars Hug Roger III. De les activitats cal destacar el Dansàneu. Festival de Cultures del Pirineu que enguany ha celebrat la 31ena edició amb els objectius consolidats d’incentivar la creació, donar resposta a les necessitats d’un context social i cultural i també el de consolidar un marc d’exhibició propi i singularitzat.
