Ni Alain Boureau, ni Donna W. Cross, ens havien ofert una mirada al mite i llegenda de la Papisa Juana, des d’una òptica tan crua a l’hora de néixer dona en l’edat mitjana i dedicar la vida a l’església.
«Ni era de bona família ni l’església li va obrir les portes de bat a bat», explica en la seva novel·la, Rafa Limones, (Lleida, 1972). Molt al contrari del que hem llegit fins avui sobre la que és mite i llegenda per a molts, Juana, (Johanna per a l’autor), no gaudeix de comoditats ni és rebuda a Roma ––arribant des de Grècia–– ben recomanada.
En aquesta història publicada en dos volums per Editorial Autografia, Johanna és abandonada en néixer pel seu pare, ja que la seva mare mor durant el part. La seva vida discorre en un llogaret sense comoditats ni luxes, encara que amb una biblioteca privilegiada pel pas de Carlemany on el pare Theodor, el seu mentor, la versarà en l’estudi i la lectura.
Serà per aquests coneixements pels quals el seu mentor l’enviarà a un convent del qual Johanna escaparà, iniciant-se així el seu camí a Roma, un trajecte gens propici i ple de perills on la jove coneixerà a qui serà el seu company de viatge, el noble Michel de Hoffenlars.
Embolicada en una aparença masculina sofrirà els perills de cavallers, monjos, i la Cúria, fins que a la fi encaixa a Roma, no sense dificultats.
Sobre l’autor
Amb aquesta novel·la, a la venda en dos volums en la seva versió en paper i completa en la versió E-book, Llimones fa la seva tercera incursió en la novel·la històrica després de la sensacional, «L’opció Wesser», edicions Labnar (2017), i «La sang de les roques», publicada de manera independent, tancant amb això un cicle que va des de la Segona Guerra Mundial, passant pel «franquisme», i tancant amb «La Papisa», en l’Edat mitjana.
