Pueyo advoca per un canvi d’hegemonia a Lleida
Temps aproximat de lectura:
El candidat per a les eleccions municipals a Lleida d’Esquerra Republicana, Miquel Pueyo, va advocar ahir perquè als comicis del maig hi hagi “un canvi d’hegemonia a la ciutat i la construcció d’una República de tothom i per a tothom”. Ho va fer en un acte que la formació va celebrar a la rambla de Pardinyes en el marc de la campanya Ciutats republicanes, ciutats de progrés, en què van participar el diputat d’ERC al Congrés dels Diputados Joan Tardà, la portaveu del partit al Parlament, Marta Vilalta, i les diputades Jenn Díaz i Najat Driouech. Pueyo va arremetre contra l’equip de govern de la Paeria i li va retreure “la complicitat” que van tenir amb l’Estat l’1 d’octubre, amb l’aplicació de l’article 155 o amb el trasllat de les obres de Sixena del Museu de Lleida. “Podrem oblidar el que ens van dir, però mai la vergonya que ens van fer passar”, va assenyalar Pueyo, que va assenyalar que “durant els últims anys la musculatura de la ciutat ha estat paralitzada per l’ambició d’un alcalde desaparegut abans d’acabar el mandat i pels regidors del PSC pel seu fervor monàrquic i l’aproximació amb aquells que viuen del conflicte, la provocació i la intoxicació”.
Per aquesta raó, va reivindicar que “ens trobem davant d’un dels reptes més grans de la nostra vida i no podem fer trucs de casino per aconseguir-lo. Sense acció no hi ha transformació i hem de mobilitzar-nos contra la repressió. Construïm entre tots una nova ciutat republicana”, va concloure l’alcaldable d’ERC. Per la seua banda, Joan Tardà va afirmar que “és possible que hàgim de tornar a desobeir i que més polítics entrin a la presó, però nosaltres lluitarem amb civisme per tenir un referèndum”. Va assenyalar que “mai havíem estat tants ni mai havíem arribat tan lluny”, i va advocar per “deixar de banda sectarismes” i respectar a tothom, “malgrat que no pensi ni sostingui la mateixa bandera que nosaltres”. També va afegir que “lluitem per una república que reparteixi millor la riquesa, si no ho fem així, no val la pena la independència”.
