L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, vol que al 2030 la ciutat sigui referent al sud d’Europa de la tecnologia al servei del sector agroalimentari i l’economia verda per provocar millores i evolucions en altres sectors. ‘Lleida capital AgroBioTec’, així ha definit aquest ambiciós projecte que ha presentat en una conferència a l’Auditori Enric Granados. El lideratge ha de venir marcat, segons Pueyo, pel reimpuls del Parc Científic i Tecnològic i tot el que se’n deriva, i per això ha apostat per una «nova governança» i ha demanat la complicitat d’administracions, empreses i treballadors. Pueyo també ha dit que després d’un any de pandèmia, Lleida ha estat a «l’alçada» de la situació tot i no tenir un pla específic per fer-hi front.
Segons Pueyo, la capitalitat AgroBioTech de Lleida al sud d’Europa ha de treballar en la retenció del talent, sobretot el més jove, a través d’un reforç de l’oferta educativa, l’oci i el lleure i la cultura. Tot plegat perquè Lleida sigui un referent en la manera de posar la tecnologia al servei del sector agroalimentari i de l’economia verda per provocar «millores i evolucions» en altres sectors.
Per fer-ho, Pueyo ha apostat per un pla de recuperació econòmica amb una oficina específica que hi estic dedicada i un pla de reactivació socioeconòmica amb més de 30 programes i una inversió de 2 MEUR per recuperar abans d’un any l’activitat econòmica que hi havia en la pre pandèmia. Així mateix, ha avançat la creació d’un laboratori per impulsar la competitivitat i la transformació digital dels comerços i també la promoció d’una Àrea de Promoció Econòmica Urbana que vetlli per dinamitzar la zona comercial amb la «bioeconomia com a denominador comú».
El paer en cap ha parlat del lideratge de Lleida en base al «reimpuls» del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari (PCiTAL), que actualment compta amb més de 100 empreses i prop de 2.000 treballadors. Segons Pueyo, aquest parc només ha desplegat una «petita part del seu potencial» però tot i així ja és «un referent». Ha apostat per sumar-hi el ‘FabLab’ al Mercat del Pla, un laboratori digital que ha dit que facilitarà l’accés a les tecnologies com la impressió 3D o la robòtica. Per fer-ho, ha apel·lat a una «nova governança i complicitat territorial» així com la implicació de les institucions, les empreses i els treballadors.
A més a més, Pueyo ha destacat la necessitat d’abordar noves habilitats digitals a través de l’Institut Municipal d’Ocupació (IMO), que ja forma més de 2.500 persones cada any amb aliança amb el PCiTAL, la Diputació, la UdL i la Cambra de Comerç. L’objectiu, ha apuntat, és formar en els propers 5 anys 11.000 lleidatans en aquestes noves habilitats digitals i ha anunciat que es crearà una nova seu d’aquest institut al barri de la Mariola.
Dos anys de mandat marcats per la covid-19
Davant un auditori on hi havia la màxima representació de la corporació municipal però també altres càrrecs polítics com el cap de l’oposició a l’Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, la secretària general d’ERC, Marta Vilalta, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, el membre de la mesa del Parlament, Pau Juvillà i representants de l’àmbit econòmic, social i cultural de la ciutat, Pueyo ha fet un repàs dels primers dos anys de mandat al capdavant de la Paeria. Ho ha fet amb un discurs plenament marcat per la pandèmia de la covid-19 i ha recordat els 285 morts que s’ha cobrat el virus a la ciutat així com també les 16.266 persones afectades per ERTO i els 2.425 llocs de treball que s’han perdut.
En aquest sentit, ha avançat un pla de treball a partir de 4 eixos basats en la governança i l’excel·lència operativa; la imatge, projecció i promoció de la ciutat; la igualtat, la diversitat i la inclusió social; i l’emergència climàtica i sanitària. Així ha recordat que la Paeria ja ha presentat 14 projectes propis més 7 de compartits amb 46 activitats i un pressupost de 124,64 MEUR que opten als fons Next Generation.
Pueyo ha remarcat que a Catalunya «li cal Lleida» i ha assegurat que tot i la «competència» de la costa, l’Àrea metropolitana de Barcelona té dificultats de mobilitat, espai o preu d’habitatge i en canvi, a Lleida i els seus voltants hi ha espai i temps per a la «qualitat de vida». D’aquesta manera, l’alcalde ha repassat algunes xifres del 2020 que malgrat la pandèmia han estat favorables per Lleida, com per exemple el PIB, que va caure a tot el país, però Lleida va registrar un descens moderat del 8%. Així mateix, ha destacat que les exportacions van créixer un 1,4% mentre que a Barcelona i Tarragona van baixar.
