El nombre de pacients en llista d’espera a Lleida per a una intervenció garantida, és a dir, que s’ha de fer abans d’un màxim de sis mesos, ha augmentat un 12% des del desembre, amb 2.261 persones pendents de ser operades, segons dades presentades ahir per Salut. El temps d’espera mitjà en aquestes intervencions ha registrat un lleuger augment al passar dels 3,2 als 3,5 mesos de demora.
Hi ha 14 procediments quirúrgics que estan garantits, d’entre els quals hi ha les cataractes o l’amigdalectomia. Tot i així, a Lleida hi ha dos intervencions que superen aquest límit: l’espera per a una pròtesi de maluc és de gairebé 7 mesos, mentre que per a una pròtesi de genoll supera els 10. Així doncs, són 517 les persones que depassen el límit garantit a Lleida. D’altra banda, l’operació amb menys llista d’espera és la circumcisió, els pacients de la qual tarden menys d’un mes a ser intervinguts.
A la regió sanitària d’Alt Pirineu i Aran, el nombre de pacients en llista d’espera s’ha incrementat amb vuitanta més que al desembre, mentre que el temps d’espera ha baixat i no arriba als dos mesos.
A nivell global, Alt Pirineu i Aran és la regió sanitària amb millors temps de Catalunya, seguida per Lleida.
D’altra banda, a Ponent hi ha 5.423 pacients esperant per alguna intervenció quirúrgica (les que no formen part de les 14 garantides), amb una mitjana de 3,13 mesos.
Per la seua part, el delegat de Salut a Lleida, Josep Pifarré, va lamentar que encara hi hagi operacions que superen el temps màxim i va assegurar que treballen perquè això no succeeixi.
Preveuen fer seguiments més intensius i que encara que els professionals es basin en criteris clínics preveuen que en cas d’igualtat prioritzin operar aquells pacients que es troben en llistes d’espera més elevades.
D’altra banda, va destacar la importància de la coordinació entre centres hospitalaris i de primària per evitar complicacions en les patologies.
En relació amb el problema crònic de les demores per ser operat, el gerent de l’ICS a Lleida, Jaume Capdevila, va explicar que és una conseqüència directa d’un sistema sanitari del món occidental, on l’envelliment de la població és un efecte de l’augment de l’estat del benestar i que és un símptoma d’un país evolucionat.
«Ara hi ha persones de 85 i 90 anys amb una gran qualitat de vida a què cal posar pròtesis o operar de cataractes», afirma Capdevila.
més de sis mesos
Les intervencions de pròtesi de genoll i de maluc superen el temps màxim garantit
