Pugen un 800% els fons necessaris per emergències meteorològiques, segons Oxfam

Els fons necessaris per a les crides humanitàries de les Nacions Unides per emergències sobre fenòmens meteorològics extrems és vuit cops major que fa 20 anys. En canvi, els donants no han incrementat la seva ajuda de forma proporcional, segons el darrer informe d'Oxfam Internacional. Així, per cada dos dòlars sol·licitats, els països donants només en proporcionen un. El promig anual de fons sol·licitats a través de crides humanitàries durant el 2000-2002 va ser de com a mínim 1.600 milions de dòlars, mentre que en el període 2019-2021 va pujar als 15.500 milions, un 819% més. Els països rics només han donat fons per cobrir el 54% de les crides fetes des del 2017, generant-se un dèficit de fins 33.000 milions de dòlars.

Els països que pateixen aquests fenòmens i que necessiten d'aquestes crides són principalment Afganistan, Burkina Faso, Burundi, Chad, República Democràtica del Congo, Haití, Kènia, Níger, Somàlia, Sudan del Sud i Zimbaue.

L'informe apunta que la major freqüència i intensitat dels fenòmens meteorològics extrems com a conseqüència del canvi climàtic està fent augmentar la pressió sobre el sistema humanitari. Un sistema que recorda que ja està de per si desbordat i sense els fons necessaris.

Els principals afectats d'aquestes conseqüències negatives són els països més pobres, quan l'1% de les persones més riques genera el doble d'emissions que la meitat més pobra de la humanitat.

S'estima que durant el 2021 el cost econòmic del fenòmens meteorològics extrems va ser de 329.000 milions de dòlars a escala mundial, el tercer amb més despesa. Això equival a gairebé el doble dels fons que tenien previst destinar-hi els països rics. L'informe apunta que la previsió és que el 2030 podrien ser necessaris entre 290.000 i 580.000 milions de dòlars només per cobrir les pèrdues i danys més urgents, sense incloure pèrdues no econòmiques com vides humanes, patrimoni cultural o biodiversitat.

Només s'arriba a una part dels afectats

D'altra banda, l'informe revela que les crides de Nacions Unides arriben només a uns 474 milions de les 3.900 milions de persones afectades en països de rendes mitjanes i baixes. En resum, només arriben a una de cada vuit persones afectades.

La directora executiva d'Oxfam Internacional, Gabriel Bucher, ha considerat que les pèrdues provocades pel canvi climàtic s'haurien de repartir en funció de la responsabilitat "i no per caritat". Així, ha afirmat que les persones i els països més rics i les grans corporacions més responsables de provocar el canvi climàtic "han d'assumir els costos dels danys provocats".

Els països rics i industrialitzats han contribuït amb un 92% a l'excés d'emissions de carboni històriques i són responsables del 37% de les emissions actuals, mentre que les d'Àfrica suposen un 4% del total.

Davant d'aquesta situació, l'organització ha reclamat als governs del països rics comprometre's a aportar els fons de forma bilateral per fer front als danys i pèrdues, de forma complementària als compromisos ja existents. També demana que els executius acordin establir i finançar una eina en el marc de la COP27 amb contribucions anuals segons les seves responsabilitats per provocar el canvi climàtic.