Ampolles de cava, banys a la font, petards, bengales, gralles i música. Un miler de persones van decidir aquest divendres, de forma gairebé improvisada i amb una ràpida convocatòria per les xarxes, celebrar la declaració de la República Catalana que havia fet el Parlament tot just una hora i mitja abans. Al costat de la font de la plaça Catalunya de Lleida, una estelada gegant servia de catifa d’entrada al que va ser una festa. La gent, la majoria jovent amb estelades penjant del coll, explicava com havia viscut el que sabien que era un dia històric i la majoria reconeixia que l’alegria es barrejava amb incertesa i en alguns casos por pel que pugui passar a partir d’ara. Sabien que no era el final sinó el principi.
JÚLIA BADIA (Almenar): «Jo estava al water i m’han cridat córre, mira tv3!! No m’ho podia creure, anava comptant al whatssap el nombre d’N i d’S i quan he vist que hi havia majoria d’S he pensat: Ja ho tenim, ja som independents. Estic que no m’ho crec. És una mica surrealista.
TXELL PARDO (Lleida): «Jo estava al bus, estavem escoltant la ràdio. Quan han dit que sí, tothom ha començat a cridar i s’ha posat dempeus a cantar els Segadors. Jo també he cantat i m’he posat a plorar emocionada. Ja tocava després de tants anys, per fi podem sentir-nos un poble lliure, sentir-nos catalans i no el que ens obliguin a sentir. Crec que sí que durarà, tot i que serà difícil.
RAMON COSIALLS (Almenar): «Jo estava en un bar dinant mirant-ho per la tele. Ara toca defensar-ho, comença lo bo. Cal fer efectiva la proclamaciói i això es fa al carrer. No podem deixar que el govern espanyol intervingui qualsevol cosa i això ho ha de fer el poble i la gent, no podem deixar-ho en mans del govern».
GEMMA BENSENY (Almenar): A nosaltres no ens funcionava TV3 i ens han trucat per avisar-nos de la votació. Ma mare i jo l’hem vista a través de l’ordinador. No ens ho creiem. I aquí estem per celebrar-ho.
M. CARME MASSOT (Lleida): «Estic molt contenta però pensant que ens en ve una de grossa a sobre i que caldrà continuar mobilitzant-nos fins que alliberin als jordis. Aquesta és la pena, que hi hagi gent a la presó».
MARINA MASSANA (Lleida): «Estàvem al sofà mirant i comptant els vots del Sí. Ho hem viscut amb molta il·lusió. Estic molt contenta perquè com que ho hem patit tant, que ha estat una alegria continguda amb la por que no passi res que pugui tirar-ho enrere. Ara ja es nostre, el que toca és aguantar-ho. És una republica petiteta i cal cuidar-la. Amb 5 o 6 mesos que passin ja està».
MARIA ANTONI CASASNOVAS (Lleida): «Ho estava mirant a la Baula, Quan hem vist que som República, he sentit molta emoció, un nus a la panxa i ara… amb alegria. No sabem el que passarà, però serem més fortes que mai. Anem a per la republica».
ROGER ROMAGOSA (Lleida): «Estava a casa mirant la tele amb mon pare i ma mare. Ho he vist amb emoció i sobretot por. Ara toca defensar la República i si ho considerem necessari, fer el que toqui.
ALBERT ARDIACA (Lleida): «Estava treballant quan han votat. La sensació és barreja d’alegria i d’inseguretat perquè no sabem què passarà demà, però en el fons és la sensació que ho tirarem endavant. No em fa patir. En què repercutirà el 155? És el més crític de la situació. Des d’Europa diuen que no donaran suport a l’ús de la força i crec que serem suficientment raonables per a no aplicar l’ús de la força».
MARTA GUILLÉN (Lleida): «Estava davant de la tele des de les 12h. He demanat festa a la feina per veure-ho. He sentit nervis, molts nervis perquè el que volem és tirar endavant. Veient el que ve de fora ja saps el que vindrà després del dia 1, allò serà no res. No hi ha hagut cap república que s’hagi proclamat sense violència. Però el que em fa patir de debò és la repressió, no veure la democràcia, no ser lliure, no poder expressar-me. Això és el que em fa patir».
