La Síndorme dels Ovaris Poliquístics o SOPQ (en anglès PCO) es tracta d’una alteració en l’equilibri de les hormones que intervenen en l’ovulació. Les especialistes de l’Institut de Reproduccció CEFER apunten que es sospita de la seva presència en els casos en què s’associen diverses de les següents característiques:
- Signes Clínics: Cicles irregulars que produeixen menstruacions més espaiades i imprevisibles, així com augment dels signes de hiperandrogenisme a la pell (Acne, pell grassa, hirsutisme = augment de pilositat)
- Signes Analítics: Desequilibri entre les hormones de l’ovulació FSH i LH (quocient de LH / FSH > 2) en anàlisis efectuades immediatament després de l’inici d’una menstruació (segon o tercer dia)
- Signes Ecogràfics: Aspecte particular dels ovaris en les exploracions ecogràfiques (augment de la grandària dels ovaris amb petits fol·licles disposats “en corona”)
Quin tractament és l’adequat per a la Síndrome d’Ovaris Poliquístics?
El tractament d’aquesta afectació és diferent per a les pacients que no desitgen gestació respecte a les que si es plantegen buscar immediatament un embaràs. En el cas de les dones que no busquen la gestació, la prescripció i ús de píndoles anticonceptives permet regular el cicle i minimitzar els afectes androgènics cutanis. La prescripció ha d’efectuar-se després d’una consulta i exploració clínica completa per a descartar factors de risc per a aquesta medicació.
En les pacients que desitgen gestació s’ha de realitzar un estudi de normalitat anatòmica (úter i trompes), una actualització analítica hormonal i la valoració de la qualitat seminal del cònjuge. Si tot és correcte, es pot iniciar un tractament mèdic simple, per via oral (citrat de clomifeno) que permet activar el cicle ovàric i obtenir una gestació de manera natural en un 50% dels casos. No obstant això, és convenient observar, mitjançant controls ecogràfics periòdics, la resposta ovàrica i controlar el risc de gestació múltiple. En els casos en què no s’obté gestació al cap de 5 o 6 cicles, o no s’aconsegueix resposta ovàrica amb aquest tractament, es recorre a l’administració d’injectables (FSH), en dosis petites, per a estimular l’activitat de l’ovari.
Els controls sobre la intensitat de la resposta són, en aquests casos, imprescindibles i requereix d’un professional amb experiència.
