Hem de saber que les càries són la destrucció dels teixits de les dents causada per la presència d’àcids produïts pels bacteris de la placa dipositada en les superfícies dentals. Així doncs, poden afectar qualsevol dent i, en molts casos, s’originen en espais interdentals afectant més d’una peça.
Els pacients amb carrall i/o amb higiene deficitària són més propensos a desenvolupar càries, a l’igual que aquells que tenen un esmalt dental de baixa mineralització. En aquest cas, els nens són especialment sensibles perquè les seves dents encara estan en procés de fluorització. Mantenir una higiene diària adequada amb raspall, seda dental (o similar) i colutoris és una bona mesura preventiva que, lligada a la higiene dental per part de l’higienista, mantindrà sota control els nivells de carrall. Una dieta saludable, també minimitza el risc de bacteris.
Al més mínim indici de càries, cal anar al dentista per procedir a l’empastat dental. Quan més aviat s’apliqui el tractament, menor serà el risc que la càries creixi i, fins i tot, afecti les peces laterals. A més, l’odontòleg pot valorar tractaments preventius o paral·lels com la fluorització dental, la higiene… Com moltes altres especialistats mèdiques, cal visitar el dentista, al menys, un cop d’any per a dur a terme la revisió bucodental.
Com a curiositat, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), de 2012, entre el 60% i el 90% dels escolars i quasi el 100% dels adults de la població mundial pateix càries. Així mateix, l’OMS identifica com a factors de risc per al patiment de malalties bucodentals, entre d’altres, la mala alimentació, el tabaquisme, el consum nociu d’alcohol i la manca d’higiene bucodental, encara que existeixen també diversos determinants socials.
