Quins factors afavoreixen l'aparició d'otitis?
Temps aproximat de lectura:
La causa principal de l’otitis és l’acció dels bacteris que, o bé es queden atrapats a l’orella quan la trompa d’Eustaqui es bloqueja (otitis mitjana) o bé hi entren quan la humitat causa irritació i obre la pell del canal auditiu (otitis externa).
Hi ha diversos factors que afavoreixen l’aparició d’otitis:
- L’edat. És més freqüent que aparegui en infants, especialment en menors de 2 anys, per diversos motius:
- La trompa d’Eustaqui és més curta, més horitzontal i més recta, fet que afavoreix l’entrada dels bacteris; i també és més flexible i té una obertura més petita i, per tant, més fàcil de bloquejar.
- Les adenoides són més grans per constitució anatòmica o inflamació i, per tant, poden bloquejar parcialment la trompa d’Eustaqui.
- Els refredats són més freqüents.
- El sexe. És més freqüent en nens que en nenes.
- Les al·lèrgies.
- Les infeccions respiratòries, com el refredat.
- L’estació de l’any. L’otitis acostuma a ser més freqüent durant la tardor i l’hivern, quan hi ha més refredats i grips, i a la primavera, època d’al·lèrgies de tipus estacional, com ara l’al·lèrgia al pol·len.
- L’exposició a substàncies irritants, com ara el fum del tabac.
- L’ús de taps per a les orelles i de pròtesis auditives en persones amb predisposició a patir otitis, per la seva constitució anatòmica.
- Un ús incorrecte dels bastonets de cotó.
- Els traumatismes a l’orella.
- La diabetis.
- Un sistema immunitari feble.
- Anar a l’escola bressol, per contacte amb altres infants amb infeccions respiratòries.
L’otitis es pot iniciar amb picor o coïssor al conducte auditiu, però el símptoma principal és el dolor d’orella, especialment en tibar-la, pressionar-la, mastegar o moure el cap. L'otitis també por provocar envermelliment i inflamació de l’orella, la secreció d’un líquid blanquinós o groguenc i d’olor desagradable, i la sensació de tenir l’orella tapada, així com alteracions de l’equilibri i temporalment la pèrdua d’audició. Altres símptomes menys freqüents són els vòmits i la diarrea, dificultats per empassar, debilitat als músculs de la cara i, en casos greus, paràlisi dels nervis facials i del cap.
Els nadons i els infants afectats poden mostrar-se irritables i, per tant, que plorin més del que és habitual. Altres símptomes són que es toquin i s’estirin les orelles, que tinguin febre i que presentin problemes per menjar, beure o dormir.
