Quinze poblacions de Lleida tenen la declaració de “municipi turístic” que atorga la Generalitat a petició dels ajuntaments i que eximeix els comerços de límits que fixa la normativa quant a horaris d’obertura. Totes l’hauran de revisar en un màxim de quatre anys d’acord amb els criteris de la nova llei de Comerç que entra en vigor a partir d’avui. El text, publicat ahir al Diari Oficial de la Generalitat, estableix requisits addicionals per obtenir i conservar la condició de “municipi turístic” que no tots reuneixen a les comarques lleidatanes.
La llista de municipis turístics a efectes comercials inclou els principals nuclis d’atracció de visitants de Lleida. Entre aquests, es troben Naut Aran, Vielha, la Vall de Boí, Esterri d’Àneu, Llavorsí i Sort, així com altres localitats pirinenques, com Tremp, la Pobla de Segur, el Pont de Suert, Vilaller, Montellà i Martinet, Organyà, la Vall de Cardós i Bossòst.
El conseller defensa un turisme “sostenible socialment” arran de protestes a Barcelona
A les comarques del pla, només el municipi de Verdú té aquesta categoria. La nova norma reserva la declaració de municipi turístic als que tenen més habitatges de segona residència i places d’allotjament per a visitants que domicilis habituals de veïns. Així mateix, exigeix que la població estacional arribi a superar la de persones empadronades. Les dos condicions es donen en municipis com Naut Aran, Vielha i Esterri d’Àneu, entre d’altres, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (Idescat).
D’altra banda, la nova llei obre la porta a concedir la categoria de “municipi turístic” a aquells que acullin béns declarats patrimoni de la humanitat, com succeeix a la Vall de Boí i el seu conjunt d’esglésies romàniques.
També poden obtenir-la localitats que acullin “grans esdeveniments culturals o esportius de caràcter nacional o internacional”. S’ha de recordar que Sort acull competicions d’alt nivell a la Noguera Pallaresa, mentre que el Tour de França passa per Bossòst i altres localitats d’Aran. Altres municipis que poden obtenir aquesta categoria són els de més de 100.000 habitants, un volum de població que només té Lleida ciutat.
Rècord de despesa a Catalunya i Espanya del turisme estranger
Els turistes estrangers van deixar a Espanya la xifra rècord de 37.217 milions d’euros en el primer semestre de l’any, un 14,8% més que en el mateix període del 2016. Aquesta dada se suma al nou màxim en l’arribada de turistes forans en els sis primers mesos de l’any, que va superar els 36 milions. Així es desprèn de l’enquesta de despesa turística de l’INE, que apunta que Catalunya encapçala el rànquing de despesa del turisme internacional, amb 8.187 milions i una pujada del 14,8%. El conseller d’Empresa, Santi Vila, va celebrar aquest augment i el va vincular a “l’aposta del Govern per l’excel·lència i la qualitat”. Va afirmar que molts municipis han sabut aprofitar el turisme mentre que “d’altres no ho han fet i ara pateixen incidències”, amb referència a les protestes a Barcelona. Va defensar un turisme sostenible “tant ambientalment com socialment”.
