Rafel Nadal "La senyora Stendhal és una història d'amor i tendresa entre mare i fill"

L'escriptor Rafel Nadal ha visitat avui Lleida per parlar de la seua darrera novel.la "La senyora Stendhal" que tancaria la trilogia que va començar amb el llibre "Quan en déiem xampany" i va continuar amb "La maledicció dels Palmisano". La Senyora Stendhal  explica la postguerra catalana amb la mirada del Lluc, un nen a qui la guerra el deixa sense mare i creix al costat de la senyora Stendhal i el seu fill Dani, dos referents que l’ajudaran a entendre la difícil convivència entre vencedors i vençuts i que, com diu Nadal, que “la revenja mai justificarà la justícia”. La senyora Stendhal arriba després de l’èxit de La maledicció dels Palmisano, que ja ha venut 40.000 exemplars i s’ha traduït a catorze llengües. De fet, en neerlandès ha venut 6.000 exemplars en dos mesos, més del que ha venut en castellà a l’estat. Amb ell hem mantingut una conversa distesa sobre aquest llibre.

• Com es gesta la història de la Senyora Stendhal?

M'arriba per una doble via. D'una banda en base a molts records d'època i a molts testimonis que m'han vingut a veure arran de les altres novel.les i de l'altra de les ganes que tenia de tancar el cicle de parlar de la guerra que vaig començar amb Quan en déiem xampany. Ja vaig començar allí a parlar del destí i als Palmisano parlo de condicionar el destí. Finalment em faltava tractar el tema dels valors morals quan pertanys a un grup i això és el que he fet en aquest llibre.

• El llibre té un narrador que és el Lluc però la veritable protagonista és la senyora Stendhal. Com es pren ella el que li toca viure?

Ella sempre és la protagonista, els seus valors morals són el referent de l'obra tota l'estona. El Lluc és el protagonista a qui li passen les coses. M'anava molt bé que fos un nen perquè jutja les coses en funció de com són i no de qui les fa o a quin grup pertany. En el moment que comença el llibre el Lluc recupera la felicitat perquè després de perdre la mare a la guerra troba una mare adoptiva i un avi. Ell té la felicitat de descobrir la família, l'escola, etc després de passar-ho molt malament. Quan creix, mica en mica pren partit pels seus, tot el que defensen els Stendhal ho defensa i pren partit pels perdedors de la guerra.

• Stendhal és una picada d'ullet a l'escriptor?

Sí, sí, efectivament. Em baso amb el que significa la síndrome d'Stendhal que és la incapacitat de concebre tanta bellesa en alguna obra o edifici. Jo sempre he volgut pensar que la síndrome no només es refereix a la bellesa artística sinó també a la moral i això és el que busca la senyora en tot el relat.

• En aquesta història hi ha molta documentació? Com ho va fer?

Bé, hi ha moltes vivències que jo he tingut quan era més jove i després també moltes anècdotes que m'han vingut a explicar diferents lectors de les meues novel.les anteriors. M'han permés acabar d'inventar una història molt arrelada a la realitat. Els fets històrics que hi ha al rerafons són reals i molts personatges estan inspirats en gent real. Tot el que passa durant la guerra són coses que van passar exactament igual a Girona, per exemple.

• La narració se situa a les Guilleries....

A un poble indeterminat que no acabo d'identificar que és al peu de les Guilleries i que en època del barroc ja havien estat famoses pels bandolers i a la postguerra també ho són pels maquis i pel contraban de penicilina. 

• Són importants els silencis imposats a la novel.la, sobretot els de la senyora Stendhal.

Hi ha molts silencis i la generació anterior a la meua no parlava de la guerra mai. Pels perdedors no es parlava perquè depenien d'això per continuar subsistint. Però després hi va haver aquesta generació que va voler aplicar el silenci per poder construir el futur sense tantes hipoteques. Ara hi ha el debat de si van ser bons aquests silencis... Els que surten a la novel.la són molt generosos amb els personatges i no els volen condicionar. A la vegada aquests silencis també poden provocar desgràcies. La gràcia de la literatura és que tingui aquesta ambigüetat.

• El llibre també desmunta tòpics quan hi ha conflictes i dilueix qui són els bons i els dolents...

En tot cas hi ha bons i dolents col.lectivament. Els bons eren els republicans però la legitimitat democràtica del col.lectiu no legitima el que fa cada republicà. El que reclama el llibre és que tothom sigui jutjat en funció del seu valor moral. En moments de conflicte el col.lectiu t'obliga a fer coses i això no treu que darrere el grup la gent fa coses que no estan legitimades.

• Cap on vol anar ara el Rafel Nadal? 

No ho sé...estic escrivint molt sobre mi mateix, els néts, viatges.. Però a la vegada tinc dos projectes de ficció molt diferents: una novel.la històrica i una altra més políciaca. No sé encara que faré. De totes maneres vull deixar clar que la novel.la és una història d'amor entre la mare i el fill. Jo crec que els personatges més positius són l'avi i la senyora Stendhal que lluitaven per canviar les coses a les classes populars però s'enfronten als violents, als que maten injustament i per tant, perden sempre. La natura també és gairebé un personatge perquè té molt simbolisme en la vida del Lluc.