El destí, l’amor (de parella, paternofilial, amical), les relacions humanes i les seues passions o el període d’entreguerres entre la I i la II Guerra Mundial són alguns dels fils conductors de La maledicció dels Palmisano (Columna/Destino), la tercera novel·la de l’escriptor i periodista Rafel Nadal. Publicada fa escasses setmanes, la va presentar ahir a la llibreria Caselles el mateix autor juntament amb Albert Villaró (La Seu d’Urgell, 1964), flamant guanyador del Premi Prudenci Bertrana pel thriller policíac La bíblia andorrana.
La novel·la de Nadal, ambientada entre les dos guerres mundials, basa la seua trama en la història de les famílies Palmisano i Convertini, que és així mateix un reflex de l’Europa del segle XX. «Des que vaig escriure Quan en dèiem xampany em vaig interessar molt per aquest període perquè m’impressionava la sensació que Europa repetís els mateixos errors en 25 anys sense aprendre res. Era una generació que havia anat a la I Guerra i 25 anys després, ells o els seus fills anaven a una altra contesa igual. Em costava entendre com la gent ho havia pogut suportar.» La maledicció dels Palmisano està protagonitzada per dos cosines amigues íntimes i viudes de la I Guerra Mundial, Donata Palmisano i Francesca Convertini. Decideixen que el fill de la primera, Vitantonino, es criarà com si fos de Francesca per evitar el que anomenaven la maledicció dels Palmisano: tots els homes d’aquesta família havien mort al front. El dolent és que durant la II Guerra Mundial són els Convertini que moren. Al mig d’aquesta trama fictícia inspirada en una història real subjau la pregunta de fins a quin punt està marcat el destí. «El destí ens marca perquè existeix i no el pots evitar. Naixes en un lloc i en un moment històric, això no ho pots evitar, però sí condicionar-lo. És a dir, malgrat tot, tu tens la llibertat personal per imposar els teus valors i vèncer-lo», va explicar Nadal abans de presentar el llibre. Un destí que, segons la seua opinió, Catalunya també té a les mans. «Si hi ha una voluntat clara dels ciutadans de Catalunya d’apostar per una direcció serà impossible evitar-ho.»
el destí de catalunya
«Si hi ha una voluntat clara dels catalans d’apostar per una direcció serà impossible evitar-ho»
