Ramon Tremosa: "Sé que puc treballar per Lleida sense dormir-hi"

LLEIDACOM / Laura Gómez
08-02-2021
  • Ramon Tremosa: "Sé que puc treballar per Lleida sense dormir-hi"

Ramon Tremosa i Balcells, és el cap de llista de Junts per Catalunya per a les Eleccions del 14-F. Va néixer a Barcelona el 30 de juny de 1965, però es considera “lleidatà d’adopció”. Té records de la seva infantesa i joventut al Pla d’Urgell, on passava els estius al camp del seu tiet. El seu somni ha estat “passar-ho bé sempre”. Li agrada “nedar en l’aigua salada”, la muntanya i cantar. “M’agrada la música coral, per mi és terapèutica”. 

Tres racons preferits de Lleida, Ponent i Pirineus?

El congost de Mont-rebei, hi vaig a l'estiu a fer caiac, des de fa molts anys, abans que sortís la ruta turística per internet. També la Vall de Boí, on he tingut família per part de mare, i per tant és un lloc de referència al que tornem cada estiu, on tinc molt bons records d'infantesa i joventut. També per tota la comarca del Pla d'Urgell feia molta bicicleta, anava a la fruita, anava al Musicland, al Big Ben a Mollerussa...

En quants llocs has viscut?

He viscut a Barcelona. Vaig fer unes estades acadèmiques a Londres, per temes d'estudi i docència. I després a Brussel·les i Estrasburg, quan estava al Parlament Europeu.

Amb quin animal t'identifiques?

Amb el gos per l'alegria, la fidelitat, la constància.

Breument, com vas viure el confinament domiciliari?

El vaig viure amb tres fills adolescents a casa i amb la meva dona. Va ser un retrobament, després de deu anys a Brussel·les. Del setembre fins Nadal vaig fer classes presencials a la universitat i durant el confinament vaig haver d'adaptar les classes i fer-les telemàtiques. Van ser uns mesos en els quals vaig poder tenir unes converses interessants amb els meus fills, cosa que amb el treball a Brussel·les no havia pogut fer, perquè jo marxava de dilluns a divendres i els caps de setmana els pares teníem diferents coses per fer i els fills, com que són adolescents, ja "anaven a la seva". En canvi, dintre del desastre que ha sigut tot plegat, amb la pandèmia en l'àmbit sanitari, econòmic, social i emocional, jo sí que he pogut tenir llargues converses amb ells (els fills) que són adolescents: mirar pel·lícules junts, fer llargs àpats, fer sobretaula, parlar un per un, tots alhora... Jo vull quedar-me amb les coses boniques.

La covid-19 t'ha tocat de prop?

Afortunadament a casa meva no, però els meus dos germans l'han tingut. Un va estar ingressat, però no va ser greu. I l'altre la va passar a casa prenent molta mel. Afortunadament per ells, van ser pocs dies amb una intensitat de càrrega viral baixa. El que passa és que com tothom, tenim amics i coneguts que han patit molt amb la situació i que fins i tot han mort.

Recicles a casa teva?

Sí, tenim tres contenidors de fa molt temps. Separem l'orgànic, el plàstic i el paper.

Quin o quina rival política convidaries a sopar a casa teva?

A tots, perquè jo vinc d'una cultura europea on el diàleg és la norma. I aquí, a la política catalana, he vist que no és ben bé així. A Catalunya, amb el procés, amb la repressió, amb els presos polítics, amb els exiliats, 3.000 encausats i perseguits judicialment és més difícil. Jo a Brussel·les amb els diputats espanyols, a la Comissió d'Economia, treballava quan calia en la recerca de l'interès comú. Nosaltres creiem en el diàleg, en la democràcia, en la capacitat dels vots, en la capacitat de convèncer l'altre, de posar-se a la pell de l'altre. Per tant, jo vinc molt marcat pels valors d'Europa, on el diàleg era el marc natural de treball. De fet, estic content d’haver aconseguit l'aprovació de les últimes dues lleis a l'últim ple al mes de desembre, on s'havia de fer promoció econòmica, urbana i administrativa i van ser votades per 120 diputats. Això vol dir que PSC i Cs van votar-les a favor. I aquí sí que estic content del diàleg que vaig tenir amb Alícia Romero del PSC i els diputats de Ciutadans. Aquesta és una llei molt important pels polígons industrials, per promocionar els centres comercials i per facilitar que les empreses es puguin comunicar amb les administracions. Permet que hi hagi un intercanvi d'informació ràpid i puguem fer pagaments directament de l'administració a les empreses sense que s'hagin d'enviar un munt de documents.

Tornant amb la pregunta, jo sóc amic d'Oriol Junqueras, ens coneixem de la universitat, vam estudiar junts i també vam coincidir a Estrasburg. De fet, ha vingut a dinar a casa meva i jo també vaig anar a dinar a la seva, fa molts anys. Per tant, tinc amics en altres formacions polítiques i els convidaria.

Quins estudis has cursat?

Vaig fer Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona i vaig fer una tesi doctoral a la Universitat Autònoma, sobre política monetària. En resum, tractava de com afectava el tipus de canvi i el tipus d'interès a la indústria catalana. També vaig fer un Màster d'Economia Aplicada a la Universitat Pompeu Fabra, i vaig fer estudis a Londres, estades acadèmiques sobre economia. L'any 2008 vaig guanyar un sexenni de recerca, per tant sóc mig catedràtic.

Quina professió tens ara al marge de la política?

Jo he sigut durant vint anys professor de la Universitat de Barcelona i quan vaig acabar al Parlament Europeu, em vaig reincorporar l'any passat durant tot el curs com a professor acadèmic. A mi m'agrada ensenyar, m'agrada molt la docència, llegir, escriure, i ara, si hagués de deixar la política, tornaria a la universitat sense cap problema.

Quines feines has tingut? Has estat empresari?

Quan era adolescent anava molt a la fruita, el meu tiet tenia camps de peres, granges de pollastres, pomeres, presseguers i durant tota aquesta etapa vaig anar molt al camp. Després vaig treballar en despatxos d'economistes, i vaig descobrir que no era el meu àmbit. Fer auditories, fer comptabilitats, fer la roda fiscal i laboral d'una empresa... Vaig descobrir que no m'agradava. També vaig treballar dos anys a la Generalitat de Catalunya quan era molt jove com a interí i em van oferir fer oposicions, però jo no volia ser funcionari. Això abans de dedicar-me a la docència. D’altra banda, també he escrit 15 llibres sobre economia, que en certa manera és una forma d’emprenedoria.

Has estat a l'atur i has rebut algun tipus d'ajut per desocupació?

No. Sempre he tingut la sort de tenir treball.

Quant temps fa que estàs dintre de la política?

Van ser deu anys al Parlament Europeu i des del setembre del 2020 sóc conseller d'Empresa i Coneixement.

Has estat escollit anteriorment per algun altre càrrec polític?

Sí. Entre 2009 i 2014 vaig ser membre de les Comissions d'Economia i Transports al Parlament Europeu i vaig ser el diputat ponent de la nova supervisió financera europea, de l'informe del Banc Central Europeu i de l'informe sobre Competència.

Com i per què vas entrar en política?

Deia Joan Fuster que si ‘no fas política, te la fan’. Si jo fos danès, possiblement no estaria fent política. Però, sent català, hi ha qüestions que no tenim resoltes. No rebem un tracte just, segons la meva opinió, des de l'Estat espanyol.

Què els hi diries a les persones que critiquen que com a cap de llista de JuntsxCat, en la circumscripció de Lleida, que no siguis lleidatà?

Jo des de Brussel·les vaig fer moltes coses per Lleida, així com hi havia molts temes europeus vinculats amb el tema del Delta de l'Ebre, per exemple. Vaig estar molt actiu al Parlament Europeu defensant els interessos de Lleida.

Quins interessos?

De la ramaderia, de les subvencions, dels ajuts que venien de Brussel·les. Hi ha qui els volia retallar, els volia centralitzar, reduir. En el cas del congost de Mont-rebei, l'any 2015, vam prendre unes decisions que van ser cabdals perquè ens deixessin fer una represa. El 2017 vam aturar la planta tèrmica de biomassa. Dintre dels meus àmbits de treball, sempre hi ha hagut temes d'interès sobre el territori i si jo no sóc de Lleida, em sento lleidatà d'adopció. A Lleida hi tinc records d'infantesa, adolescència i joventut, hi tinc molts amics i per tant, em sento lleidatà. Sé que puc treballar per Lleida, sense dormir a Lleida. Així que, a aquestes persones els diria que hi ha hagut molts representants pròpiament de Lleida i que no han fet o no han treballat prou pel territori. Hi ha hagut gent de fora que ha fet més coses per Lleida.

Com creus que la gent podria recuperar la confiança amb els i les polítiques?

La gent porta 'fatiga pandèmica', per la crisi sanitària, social, econòmica i emocional.

Els polítics escoltem a la gent, i quan pateix i està disgustada és quan s’ha d’estar governant un país, encara que no sigui fàcil. Perquè has de prendre decisions en un context complicat. S'ha d'intentar treballar perquè millorin les condicions, per recuperar l'ànim de la gent.

Ramón Tremosa (JuntsxCat)

Què canviaries de Junts x Cat?

No gran cosa. Més que canviar-les, s'ha de pensar sempre a millorar-les, i des d'aquest partit és possible. Ara mateix tenim una candidata (Laura Borràs) a Barcelona que per mi és molt bona i un president de la Generalitat de Catalunya (Carles Puigdemont) amb una autoritat i una legitimitat democràtica molt alta, i jo intento contribuir i aportar per guanyar les eleccions amb claredat i que puguem negociar de ‘tu a tu’ amb el govern espanyol les solucions que Catalunya necessita.

Quines són aquestes solucions?

Democràcia, llibertat, finançament just, respecte per la llengua catalana i menys discriminació.

En quin altre partit podries haver militat?

Jo no milito en cap partit. Com a acadèmic, sempre he sigut molt gelós de la meva independència. Jo no vaig ser de Convergència, ni sóc afiliat a Junts per Catalunya, per tant, sé que estic vinculat temporalment a la política. Quan torni a la universitat, la independència és un plus per a un acadèmic per poder parlar amb llibertat. La meva vocació sempre ha sigut influir en els debats polítics, econòmics i socials de Catalunya.

Quina creus que pot ser la teva major aportació a la província de Lleida?

Jo el 2005 vaig fer un llibre sobre finançament autonòmic que va tenir molt impacte. Va servir perquè molta gent guanyés consciència que hi havia un problema amb el finançament econòmic. Jo vaig fer la tesi de política monetària, durant dos anys vaig ser el representant del grup liberal demòcrata a la Comissió d'Economia del Parlament Europeu. Vaig poder visitar tots els bancs centrals del món i vaig tenir reunions amb els seus directors. És una de les coses de les quals estic més content. L'euro avui ens dóna estabilitat, inflació baixa i tipus d'interès baix per sortir de la crisi, que és una gran cosa. Sense l'euro estaríem pitjor que l'Argentina.

D'una sèrie de temes que et proposem, tria els que consideris més importants i et sentis personalment compromès per a treballar-los des del teu escó en la legislatura vinent:

  • Despoblament del territori

Aquest any 2021 s'han donat d'alta al padró municipal 300 persones al Pont de Suert, s'han revertit cinquanta anys de despoblament i la capital de l’Alta Ribagorça és l'única que no té fibra òptica. La Generalitat aquest any ha connectat totes les capitals de la comarca, però en aquest municipi, com que les dues carreteres que hi arriben són del Ministeri, encara no s'ha firmat la carta que doni el permís per fer aquesta petita obra. Fa nou mesos que la té sobre la taula el ministre, però no l’ha firmat. "Senyor ministre Ábalos, si us plau, firmi la carta, perquè tenim els diners a punt i començaríem demà les obres".

  • Desigualtats de renda

Els millors països són els que tenen menys diferència de renda, hi ha més qualitat de vida.

  • Independència de Catalunya, lligat a la millora de la identitat catalana

Sí, perquè fa quaranta anys que estem defensant la singularitat catalana, amb reformes federals, treballant pel reconeixement de la identitat catalana i cada vegada hi ha més agressivitat amb el fet català.

  • Millora de la sanitat pública

Nosaltres volem la independència per tenir un finançament de la Generalitat molt més alt que permeti millorar aquest sector.

Demana el vot en una frase.

Necessitem una clara victòria per seguir avançant com a país.

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta