Ramona Gabriel: "El secret de la victòria és disfrutar amb el que fas"

LLEIDACOM / Amaia Rodrigo Arcay
07-06-2018
  • Ramona Gabriel: "El secret de la victòria és disfrutar amb el que fas"

Veloç com la bici que la fa feliç, la Ramona Gabriel també xarra molt ràpid. La velocitat marca la seva vida perquè no suporta estar-se quieta. La paradoxa és que mentre que el seu temps lliure està ple de curses, rutes de BTT, aventures i pedals, la seva dedicació professional està en l'oficina del Banc de Sabadell d'Artesa. Curiós, no? Qualsevol diria que el desig d'aquesta pontsicana convençuda és poder dedicar-se en cos i ànima a la bici. Però res més lluny de la realitat. La guanyadora de dos Titan Desert assegura que si fos la seva feina, deixaria de disfrutar pedalant i que això és, precisament, el més important per ella. Ni guanyar, ni el reconeixement dels veïns de Ponts que la van emocionar en les rebudes després de les curses donen tanta satisfacció com dedicar temps al que li agrada. Si no fes bici, segur que faria activitats a l'aire lliure. Recordeu? El cas és no estar-se quieta.

Volíem saber el gust que té la victòria i la Ramona Gabriel ens ha explicat el secret de viure la vida que vol.

  • Presenta’t. Qui és la Ramona Gabriel?

Sóc la Ramona, tinc 33 anys, soc de Ponts, treballo al Banc Sabadell i no em dedico a la bici. És el meu hobby i ocupa la resta d’hores que no són per treballar.

  • Què passa, que és molt avorrit treballar en un banc?

No, fa 10 anys vaig començar a fer una mica d’esport. Hi havia molts nois que practicaven bicicleta. I un dia, va ser com una juguesca amb mon pare. Baixàvem els dos amb cotxe i li vaig dir que pujaria amb la bici fins al poble de la Serra. Ell em va dir que no arribaria ni a Gualter. I efectivament. No podia amb la pujada. Venia de no fer res d’esport més enllà d’algun partit de tenis o de futbito. Vaig pensar que no podia ser que no pogués. I miqueta a miqueta vaig anar fent i no vaig deixar-ho fins que no vaig aconseguir-ho. Des de llavors, participava amb amigues en alguna competició, després amb els nois del poble. Fins que vaig conèixer a la meva parella que també va en bici. Si jo ja anava en bici sovint, llavors encara ho vaig fer més, perquè jo no hi anava cada dia, però ell, sí. I entre els dos vam fer moltes més hores en bici. S’ha convertit en una forma de vida, de disfrutar. Des de la Titan, totes les edicions les hem fet juts. Tenim el mateix calendari.

  • Us vau conèixer per la bici?

Sí, ens trobàvem a curses, teníem amics comuns…

  • La bici t’està donant el millor de la vida!

Segur que si hagués conegut algú que no anés amb bici, ja no practicaria aquest esport. Ara, els caps de setmana l’agafem, per les vacances, també. I jo sé que no hagués arribat on he arribat.

  • Recordes quan vas aprendre a anar amb bici?

Recordo perfectament quan vaig aprendre a anar sense rodetes. Ho tinc gravat: va ser al carrer del Molí, on anàvem a les tardes a practicar. Recordo que ma mare em preguntava «et deixo? et deixo?» i va haver un moment que vaig dir: «Sí, deixax’m.!»

  • Vas ser decidida

Suposo que ho devia veure clar. El recordo molt bé, perquè és un carrer, el carrer del Molí de Ponts, per on passo a diari.

  • Ets decidida, doncs

Sí. Sobretot en coses d’esport. Cada cop menys, perquè hi veig més el perill. Abans pujava a totes les atraccions i ara sóc més prudent. Però amb la bici cal ser atrevida. Igual quan fem baixades per senders o les sortides de curses com les de la Titan amb tanta gent ficada i pols que no hi veus res, que cal ser atrevida per mantenir la posició per continuar. Altres coses em fan més por que les baixades en bici.

  • Quines?

Em fa molta por volar. Ho passo malament quan pujo a un avió. Només per anar a la Titan, que només són dues hores, ho passo fatal, m’agafa la suor freda…

  • I a l’inici de les curses?

Ho porto molt millor, estic tranquil·la. Tot i que recordo, per exemple, que l’etapa final de la Titan 2016 estava molt nerviosa. Portava una hora d’avantatge i havia de passar alguna cosa extraordinària per a no guanyar. Però vaig anar tota l’etapa nerviosissíma. La meva parella, el Toni, sempre m’ho diu que vam anar lentíssims en aquella etapa per culpa dels nervis. Li deia que no podia pedalar. Encara arribàvem a meta i jo em preguntava si la segona classificada no havia recuperat el temps de diferència. Estava molt més nerviosa que a la última etapa d’aquesta Titan en què la diferència sí que era mínima. Només portava 5 minuts d’avantatge. Suposo que em deia a mi mateixa que a l’etapa havia d’estar molt serena i molt a puesto per poder guanyar i això feia que estigués molt més tranquil·la.

  • És curiós

Si, no sé si té a veure amb la sorpresa que va suposar aquella Titan del 2016. Es va donar molt més bombo. En aquesta, la gent ja em coneixia.

  • Cal ser d’una pasta especial per fer curses d’aquest tipus, quines qualitats tens?

Jo crec que cal ser molt dur psicològicament per superar moments que et poden anar malament, que penses que no pots aguantar el ritme. Cal anar aguantant, aguantant i repetint-te que pots fer-ho. Tot és desert, saps que has d’anar en una direcció però no veus res i això també es fa molt dur.. Has de tenir capacitat de lluita per seguir amb el propi ritme sense estressar-se.

  • Apliques aquesta actitud a la vida?

Sí, potser sí. A la feina per exemple, hi ha gent que de seguida s‘estressa. Jo m’ho sé agafar amb calma i anar pas a pas. No em quedo ofuscada abans d’afrontar alguna cosa.

  • Deu n’hi do la diferència entre les ocupacions que fas!

Sí! No tenen res a veure! (riu). Jo treballo a Artesa i tothom sap que he guanyat la Titan i els clients em pregunten. Com que em veuen més arreglada darrere de la taula, els sorprèn que pugui estar saltant pedres al desert en una aventura que poc té a veure amb la imatge d’una persona gairebé tancada en una capseta com és una oficina. De l’altra manera, vas amb l’equipament, el casc, la bicicleta, plena de pols i de fang, enmig del desert…

  • Com portes la fama?

Bé! (riu) La Titan és una cursa molt mediàtica. Altres curses com la Pedals de Foc que és campionat d’Europa, molta gent no se n’adona. En canvi, la Titan la gent se la sent seva perquè té molt repercussió mediàtica. A tothom li fa gràcia dir-te que t’ha vist a la tele. Però més enllà de la gent del poble o del món de la bici, quan surts d’aquests cercles és difícil que la gent et conegui. Si et coneixen es perquè és algú relacionat amb aquest món.

  • Quines altres passions tens?

La bici és la que m’ocupa més temps. Però quan no vaig en bici, surto amb els amics, amb la família. Els dies més lleugers d’entrenaments, intento compaginar-los amb sortides amb amics. Abans de començar a fer bici, jo era molt de sortir. Però si dissabte al matí tens una cursa, divendres cal anar a dormir aviat i és difícil de compaginar-ho amb estar amb la colla.

  • Si no dediquessis tant de temps a això, què faries?

Faria activitats a la natura. Jo sóc molt d’estar fora de casa. Aniria a la muntanya… Segur que faria alguna cosa relacionada amb la natura, la muntanya o la platja. Coneixeria llocs diferents que molts cops tenim a prop de casa i que no ens hi fixem. Amb la bici, estic coneixent un munt de llocs que si no fos per això, no descobriria. Però si no fes bici, faria aquest tipus de sortides. Tampoc no sóc de fer grans viatges.

  • Amb la Titan ja en tens prou, no?

Sí, sí (riu) amb aquell avió ja faig prou.

  • Recomana’ns algun racó d’aquests

N’hi ha molts. Tota la zona de Ponts a Rialb, al voltant del pantà, el paisatge és espectacular i està molt a prop. Quan fem rutes més lluny d’aquí també passem per poblets de Tarragona amb molt encant. No hi aniria si no fos per l’entrenament en bici. És una altra manera de conèixer llocs nous.

  • Ets competitiva fora de les curses?

Crec que sí. Però tampoc no per l’afany de competir per tot. A les curses ho sóc molt més. Si no ho fos, m’ho agafaria d’una altra manera.

  • Quina és la satisfacció?

Veus que tots els entrenaments estan servint d’alguna cosa. Això dóna una gran satisfacció.

  • Has fracassat algun cop?

Fracàs diria que no. Però no totes les curses són iguals. Depèn del moment et pot sortir pitjor o millor pel que sigui. Però m’ho agafo bé perquè tot plegat entra dins del joc. Hi ha factors que també influeixen com les avaries o la salut que fan que tot i que vagi molt preparada, poden jugar males passades. Si vas preparada, tot i que fallis, no serà fracàs. Cal estar mentalitzada per afrontar que aquest cop no ha pogut ser.

  • Què és un fracàs, doncs?

No poder aconseguir l’objectiu. Però cal dir que em passa més a la feina que al meu hobby. Jo ho faig per passar-m’ho bé, per disfrutar. Tot plegat suma. Tot el que faig amb la bici m’ha de motivar. El meu company mateix és capaç de pujar i baixar la Cerdera vàries vegades per entrenar-se. Peró jo no ho puc fer. Jo prefereixo fer una ruta, arribar a un lloc i després tornar. Per això no m’ho puc agafar com un fracàs perquè he estat disfrutant mentre ho feia. Però és que molta gent em pregunta si em dedico a la bici. Les meves vacances són les curses de bici.

  • Fas alguna cosa més a les vacances?

Sí, sí. Fem algun viatge. Per exemple, vam anar als Alps francesos l’any passat. També amb les bicicletes, però a un altre ritme. Anem visitant llocs, aturant-nos… És l’altre pack de vacances que gasto durant l’any.

  • Lleure sense les dues rodes és difícil, llavors

És difícil. Tot i que després de curses llargues, faig descans total de la bici durant una o dues setmanes. I a l’octubre, després d’acabar la temporada, passo un mes sense agafar-la, perquè sé que la resta de l’any no pararé.

  • Què t’ajuda a continuar endavant quan estàs a punt de defallir?

És anar de mica en mica, marcant objectius petits. Pensar en què els rivals també estan patint com tu també ajuda. Penso que si a mi em fan mal les cames, a ella segur que també. I hi ha moments quan estàs que així penses que no ho tornaràs a fer, però llavors recordes tot l’esforç dels entrenaments i em dic a mi mateixa que sí que puc. I cal anar a continuar una mica més enllà i després, una mica més enllà. A totes les curses hi ha etapes d’abatiment. Però si penses en l’objectiu, treus les forces d’on sigui i continues.

  • La gent t'entén? Deu costar explicar perquè afrontes aquest, no?

A vegades penso si la gent que fa altres esports té aquest nivell de patiment. A la gent que no fa esport li costa molt més de fer-se’n al càrrec. També depèn del nivell d’exigència. Qui fa una cursa i va a acabar-la pateix molt menys. Però si lluites per guanyar, és molt més alt. Dues noies que estaven amb mi a la haima a l’última Titan anaven a acabar la cursa i l’actitud era completament diferent.

  • També vas a tota velocitat a la vida?

Deu n’hi do. Jo crec que sóc molt nerviosa. Vaig encadenant una cosa amb l’altra molt ràpid. I sempre he d’estar fent alguna cosa. No puc estar parada.

  • En què ets especialista?

Sóc bona amiga dels meus amics. Sempre estic contenta i sóc de la conya.

  • Si fossis una superheroïna, quin superpoder t’agradaria tenir?

Anar molt més ràpid en bici.

  • Més?

Sí, sobretot en bici de carretera. No m’agrada agafar molta més velocitat, perquè em fa por. Voldria poder-me embalar.

  • Quin tipus de perdedora ets?

Sé perdre bé. Sempre sóc conscient que vaig en bici perquè vull. A les competicions, hi ha molta gent que s’hi dedica. Jo no voldria fer això. Es convertiria en la meva obligació i no m’ho agafaria igual.

  • Diries que no a dedicar-te a la bici?

Jo crec que diria que no. Perquè deixaria de disfrutar, no podria triar quan sortir a entrenar. Ara ho faig per desconnectar, per sortir, per disfrutar. Per això també crec que no em vinc avall si no guanyo.

  • I fora de les competicions esportives, també ho afrontes així?

Sí, jo crec que has de saber assimilar els teus punts forts i febles i saber donar-li la volta als resultats negatius per continuar.

  • La competició esportiva ajuda a prendre’s tot plegat d’una altra manera?

Sí, quan estàs col·lapsada és més fàcil afrontar-ho.

  • Com et veus de gran? En bici?

No ho sé… Competint com ara, diria que no. Arribarà un moment en què hauré d’anar afluixant i triant curses. Suposo que sortir amb bici sí que continuaré fent-ho. Però amb tanta dedicació no podré. M’agradaria seguir, no voldria que arribés un dia en què hagués de dir que fa 20 anys que no vaig amb bici.

  • Què en penses de l’esport femení? Se li dóna l’atenció que mereix?

Cada cop se’l promociona més. A la Titan érem una setantena de dones. Va ser iniciativa d’una botiga, però coses així fan que tot plegat vagi evolucionant. A la primera edició a la qual vaig anar jo, per exemple, no hi havia dutxes diferenciades. Les organitzacions es van involucrant més. A les línies de sortida som moltes més noies ara que fa 10 anys quan jo vaig començar. Ara el que cal fer és que els premis i les condicions siguin iguals per uns que per les altres.

  • També és una qüestió de referents

Sí, quantes més noies es vegin, més noies s’apuntaran perquè els hi despertarà el gusanillo.

  • Quins moments intensos recordes més de les curses?

Recordo sobretot els metres abans d’arribar a la meta. Llavors és quan et passa pel cap tot el que has patit i tot el que t’has esforçat per arribar fins allà. El moment intens més recent és l’arribada a la meta de la Titan. Sembla que dels mals moments no te’n recordis, però és que els moments bons te’ls fan oblidar. Encara ara quan veig alguns vídeos de curses se’m posa la pell de gallina

  • I fora de les curses?

Per exemple, quan vaig guanyar la primera Titan i em van rebre al poble i vaig veure un munt de gent. Els estic molt agraïda. Em va impactar moltíssim veure a la sala de Ponts a tantíssima gent. Veure que la gent està contenta dels teus èxits és molt bonic.

  • No t’ho esperaves?

No! És genial. Fent passadís amb les bicis… és un moment que no oblidaré.

  • És que ets tota una ambaixadora de Ponts!

Sí. Sempre ho dic. Quan anem a qualsevol lloc i em pregunten sempre dic que sóc de Ponts. Quan el meu company diu que som de Lleida, jo sempre puntualitzo que jo sóc de Ponts. Als mitjans ha sortit molt. És una manera molt positiva de donar a conèixer el poble. La majoria de vegades, si sortim als mitjans és per alguna desgràcia.

  • Què t’agrada tant de Ponts?

Jo sempre he estat molt arrelada. Quan estudiava, esperava al divendres per tornar a pujar-hi. Ara que he trobat una parella de Lleida, ens hem de repartir. Ja li he dit que munti un bar a Ponts (riu). A més, allà hi ha el paradís de la bici. Si vols una zona plana, la tens. Si vols més muntanya, també. Aquí a Lleida no tens tants recorreguts per fer. Hem de ser conscients que tenim un paradís de la bici.

  • Creus que s’aprofita prou?

Com a atractiu turístic, no. Però hi ha moltíssima afició a la bici entre la gent.

  • I tu n’arrossegues encara més

Els nens i nenes més petits sí que els hi fa molta gràcia. Fa uns dies vaig anar a l’escola del poble i em miraven amb admiració. Seria genial si algun d’ells agafés afició per anar en bici per culpa meva.

  • De què t’agradaria ser exemple?

De disfrutar fent esport. Els hi repeteixo molt: cal practicar l’esport amb el què disfrutes. Jo faig bici perquè m’ho passo bé. Em preguntaven si canviaria per un altre esport. Podria fer-ho si m’ho passés millor. Amb això voldria que es quedessin: que el més important és disfrutar.

  • I molts cops amb l'obsessió per guanyar es perd aquest entusiasme

Sí, pot passar. Conec a gent que s’imposa condicions molt estrictes amb l’entrenament. Estan molt obsessionats per arribar a guanyar. Aquí sí que pot arribar el fracàs perquè si et sacrifiques tant que no disfrutes i a sobre no guanyes, la frustració és alta. Acabes cansada si no ho fas perquè et ve de gust. Si es converteix en una obligació, la sensació de fracàs pot ser molt més alta.

Per això està bé veure participants com les dues noies de la haima que vaig conèixer la darrera Titan: s’ho passen bé tot i que això vulgui dir no anar tan ràpid. No vol dir anar sense preparació, que també hi ha molta gent que s’ho pensa, però la Titan no és només pagar la inscripció. Si algú està preparat i va a disfrutar, ho trobo genial tot i que s’hi estigui moltes hores.

  • És el secret de la victòria?

Sí, disfrutar del que facis. Perquè si vas guanyant curses però no disfrutes, ja no et porta a fer entrenaments i perds les ganes. No pots aconseguir guanyar amb actitud així.

  • Dona’ns un consell per a principiants

Que vagin a poc a poc amb els reptes. Entrenar molt no vol dir estar preparat abans. La bici és agraïda i veus la millora si la practiques. Però que no s’obsessionin perquè pots arribar a cremar-te

  • Com t’acomiades?

Salut i pedals. La salut la necessitem tots sempre i els pedals, que no ens faltin per continuar.

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta