Ramona Gabriel: “Ni en els millors somnis esperava guanyar la Titan”

Ramona Gabriel aconseguia dissabte passat la victòria absoluta de la Titan Desert, considerada el Dakar de la BTT, després de guanyar cinc de les sis exigents etapes i després de més de 650 quilòmetres per les muntanyes i el desert del Marroc; i ahir a primera hora del matí ja estava al seu lloc de treball en una sucursal bancària d’Artesa de Segre. “És el que té l’esport amateur. Em pregunten com ho faig i responc que són les meues vacances. Uns se’n van al Carib i jo correré amb bicicleta”, assegura aquesta atleta de Ponts de 31 anys que s’ha convertit en la primera lleidatana a conquerir la prova, superant el segon lloc de la mollerussenca Mercè Petit el 2012 i la tercera plaça que ella mateixa havia aconseguit el 2014.

Després d’aquella primera experiència, les aspiracions de tornar a trepitjar el podi aquest any eren reals, però “ni en els meus millors somnis podia esperar guanyar la Titan Desert. És que encara no m’ho crec”, reconeix. La pontsicana va tornar de terres africanes carregada de trofeus, una enciamera per cada una de les cinc victòries d’etapa que va aconseguir i un trofeu de pes acreditativa del seu triomf absolut. «Quan vaig arribar i vaig guanyar la primera etapa vaig pensar “bé, això és una campanada i demà me la tornaran doblada”. Però vaig tornar a guanyar la segona, la tercera... i vaig pensar que potser sí que podria aconseguir el títol, però sempre sense creure-m’ho, perquè en una prova com aquesta qualsevol imprevist et pot deixar fora», explica.

La calor i les dunes han estat els esculls més durs de superar, a més d’algun sobresalt amb algun animal. “En una de les etapes vaig haver d’apartar-me del camí per un ramat de camells. Sort que la meua parella (Toni Moreno), que anava uns quants metres darrere meu em va avisar, sinó m’haurien atropellat. Va ser un bon ensurt”, explica. Guanyar la Titan li ha suposat, al marge de la satisfacció personal –que “és immensa”, reconeix–, tenir la inscripció pagada per a l’any que ve, que ascendeix a gairebé 3.000 euros. “El tema econòmic sempre és un problema, però per al 2017 ja no tinc dubtes de si hi aniré o no”, apunta.