Rècord de participants en la XIII Wine Business Meetings, amb Japó i Corea del Sud com a mercats convidats

La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Lleida posa altra vegada a l’abast dels cellers catalans i espanyols l’oportunitat de presentar el seu model de negoci a una delegació d’importadors japonesos i sudcoreans que des d’avui fins el divendres 14 de febrer, visiten Lleida. L’activitat, clarament consolidada i que arriba a la tretzena edició, compta amb una molt bona acceptació del sector vinícola ja que cada edició s’hi incorporen nous participants en funció de les polítiques de creixement empresarial en l’àmbit internacional.

En aquesta ocasió hi participaran 28 cellers (esdevenint la major participació de totes les edicions) que aporten vins de fins a 23 denominacions d’origen i que mantindran contactes amb 7 importadors de vins de Japó i 4 de Corea del Sud. Cal assenyalar que tant la Diputació de Lleida, la Generalitat de Catalunya –a través de Prodeca i d’Acció-, CaixaBank, GlobaLleida, i Enterprise Europe Network col·laboren en la realització d’aquest esdeveniment. De fet, van ser els bons resultats comercials assolits arran d’edicions anteriors –la darrera amb Tailàndia i Vietnam– el que ha fet que els cellers demanessin específicament establir contactes per tal que la Cambra de Comerç portés fins a Lleida els importadors d’aquests països i d’aquesta manera establir noves relacions empresarials entre ambdós països per tal d’obrir nous mercats.

Per què Japó i Corea del Sud?

Amb una població que supera els 125 milions, Japó és el vuitè país amb majors importacions de vi. En aquest sentit, l’any 2018 les importacions van assolir els 167 milions de litres per un valor de gairebé 900 milions d’euros. Si es comparen amb les dades de l’any 2017, el volum de les importacions ha descendit un 7,16%, mentre que el seu valor pràcticament és idèntic. Aquest fet denota que el preu per litre del vi importat ha augmentat un 7,5%, passant dels 4,89€/litre de l’any 2017 als 5,26€/litre del 2018.

Tot i que com en la majoria de països asiàtics el vi no és una beguda tradicional a Japó, el seu consum per càpita és un dels més elevats de la zona, amb 3,6 litres anuals. Així mateix, és cert que un gran nombre dels consumidors es situa en el grup d’edat superior a 55 anys, però també ho és el fet que cada cop més consumidors joves s’estan apropant al mercat del vi, els quals tenen una mentalitat més oberta a noves experiències.

Hi ha tres aspectes que caracteritzen l’actual realitat del mercat del vi a Japó:

• L’augment de la quota de mercat per part de vins originaris de països del Nou Món, en que Xile s’ha consolidat com el principal proveïdor amb 31% de la quota
• L’Acord de Lliure Comerç que va entrar en vigor a principis d’aquest 2019 ha millorat l’accés al mercat dels vins europeus, tot i que en l’actualitat són molts els països productors que tenen acords similars
• La polarització dels preus de venta, trobant-se els vins xilens en el segment més baix de preu, i els francesos en la banda alta

Pel que fa a Corea del Sud, es tracta d’un mercat més reduït que el japonès en que el consum per càpita anual ben just arriba a 1 litre. No obstant, aquest consum per càpita suposa un augment respecte a anys anteriors, fruit de la recent popularitat del vi i dels costums i cultura occidental. En aquest sentit, es preveu que, en una població amb creixent capacitat econòmica i amb estima pels productes occidentals, el mercat del vi seguirà augmentant les seves vendes a l’associar-se amb qualitat, salut i tendència.

Enguany hi participen 28 cellers