La fiscalia ha recorregut al TSJC l’absolució de l’Audiència de Lleida a un home acusat d’abusar del fill de 7 anys perquè la declaració del menor no es va sentir bé al judici per defectes en la gravació. En el recurs, el ministeri públic demana al TSJC que torni les actuacions a l’Audiència i que els tècnics judicials adoptin les mesures necessàries per millorar la qualitat de la gravació perquè la Sala la pugui escoltar. En la sentència absolutòria, l’Audiència recollia que tot i que tant la mare del nen com les psicòlogues de l’Equip d’Atenció a la Víctima (EATAV) van declarar com van ser els abusos que els va explicar el menor, es considerava que els seus testimonis eren de referència i per tant no eren suficients per condemnar el pare.
L’home estava acusat d’abusar sexualment del fill entre el 2019 i el 2021, quan el nen tenia entre 7 i 9 anys i ell entre 39 i 41.
Al judici, que es va celebrar el 5 d’octubre a l’Audiència de Lleida, les psicòlogues de l’EATAV van declarar que consideraven creïble el relat del nen que denunciava abusos sexuals per part del seu pare durant dos anys. Descartaven també cap capacitat de fabulació del menor ni suggestió per part de la mare. Segons les psicòlogues, el nen va relatar que el pare dormia amb ell i que pressionava els seus genitals contra el seu anus i que anaven vestits. Conclouen que va ser una conducta «inadequada» perquè el menor no estava tranquil, ni còmode. El pare, en canvi, va negar cap conducta abusiva i considerava que el seu comportament era «el normal d’un pare amb el seu fill».
Segons el ministeri públic, l’home, que estava separat de la mare del nen, aprofitava els dies que es quedava a dormir a casa d’ella per fer tocaments al menor. Els fets es van destapar el 2020, quan el nen li va explicar a la mare. La dona va declarar al judici que el seu fill li va explicar que el seu pare «li feia coses», com treure-li el pantaló i tocar-li el penis o agafar-lo fort per darrere mentre dormien i que sentia «coses rares».
Tot i aquestes declaracions, la gravació de la declaració del menor, que l’Audiència considera clau per poder condemnar l’acusat, no es va sentir bé al judici per defectes en la gravació i per tant, fa prevaldre la presumpció d’innocència i absol l’home, tal com demanava la defensa.
La fiscalia, en canvi, demanava cinc anys de presó per un delicte d’abusos sexuals a menor de 16 anys, que se li prohibís a l’home comunicar-se o acostar-se a menys de 200 metres del fill durant 7 anys, que se li imposessin 8 anys de llibertat vigilada i que indemnitzés el nen amb 3.000 euros.
