Els problemes econòmics que pateix el Museu de Lleida des de fa diversos anys, amb la consegüent dificultat a l’hora de quadrar pressupostos i aportacions públiques, li han acabat costant el càrrec a la directora, Montse Macià. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va anunciar ahir després de la reunió del plenari del consorci del Museu l’acceptació de la renúncia al càrrec de Macià, davant de la sorpresa de bona part dels treballadors de la pinacoteca. Amb cara de circumstàncies i un punt d’emoció, Macià va afirmar que la renúncia era «una decisió llargament meditada des de fa temps, per motius personals i com a canvi d’etapa», encara que també va reconèixer que «intentar quadrar pressupostos i provar de minimitzar costos, sobretot entre el personal, també m’ha generat un desgast en els últims anys, que m’ha afectat».
De fet, segons ha pogut saber SEGRE, en els últims temps hi ha hagut tensions entre alguns patrons i la direcció del Museu per l’elaboració dels pressupostos de la pinacoteca.
«Normalitat» en el relleu
Mascarell va agrair en nom del consorci els serveis prestats per Macià al capdavant del Museu des de fa més de quinze anys i va situar el relleu en el marc de «la normalitat en la qual s’ha d’afrontar la possibilitat que les persones que hi ha al capdavant d’equipaments públics puguin canviar».
El conseller va anunciar que ben aviat es convocarà un concurs públic per buscar un nou responsable del Museu, que haurà de respondre a un perfil amb tres línies clares: ser coneixedor de la història de l’art i també de l’entorn cultural de Lleida, a banda de ser un gestor per tractar amb pressupostos i personal.
De fet, aquesta última condició seria el dèficit pel qual Macià acabarà deixant el Museu, en el qual seguirà de forma interina almenys fins a finals de gener, quan està previst el nomenament del seu substitut.
A tall de comiat, l’encara directora va afegir que «han sigut uns anys pletòrics, en els quals he après molt, he posat tot el meu esforç i la meua il·lusió en aquest projecte i sempre portaré el Museu al meu cor».
