No era un partit més. Ni tampoc va ser una victòria més. El Lleida tenia un compte pendent amb el Cornellà des del passat 17 de maig. Al Municipal, al costat d’un rugidor Power 8 Stadium -s’hi jugava aquell dia un Espanyol-Madrid-, els d’Idiakez, en un pèssim partit, van enterrar les seues esperances de jugar el play-off al caure 1-0. Aquesta ferida no s’havia tancat amb el temps. Tampoc s’oblidarà perquè forma ja part de la història més negra d’aquest club però, almenys, deixarà de supurar. O sigui que, en el partit d’ahir, es dilucidaven una mica més que tres punts. I el Lleida es va agafar la revenja amb una victòria solvent (0-2). Tres punts que serveixen perquè el Lleida se’n vagi de vacances en posicions de play-off, quart. El millor dels nadals possibles per als d’Imanol Idiakez.
Però més que els 3 punts, més que el triomf, més que encadenar la vuitena jornada d’imbatibilitat i els 536 minuts sense que Iván Crespo encaixi un gol, la quarta plaça en propietat -que tot és important, i molt-, el més destacable és una cosa que es trobava a faltar en aquest equip i que sí que havien mostrat altres rivals: la sensació de solvència, d’equip gran, de superioritat sobre el rival. Sòlid darrere i demolidor davant. I ho va aconseguir Idiakez amb una alineació en principi amarrategui, amb un porter i vuit jugadors de tall defensiu i tan sols dos puntes clars. Davant del 3-5-2 que va plantejar el Lleida, el Cornellà s’estavellaria sense remissió. En el primer temps, tret d’una reacció final en la qual va tancar al Lleida a la seua parcel·la, i amb tres ocasions clares, sobretot amb una parada d’antologia de Crespo (38′) en un un contra un davant d’Enric, les ocasions van ser del Lleida. Colinas (14′), Marc Martínez (20′) i Molo (20′), van tenir les seues i l’àrbitre es va empassar un penal de llibre d’Uche a Colinas que li hauria costat l’expulsió. Tanmateix, al tall de la mitja hora, Manu la va encertar. I de quina manera. Pilota d’Òscar Rubio entre els centrals, que Manu controla amb mestria, es canvia la pilota de peu i l’envia lluny de Marcos (0-1). Sens dubte el gol de la jornada. A la segona meitat, excepte una pilota a la qual no va arribar Xemi (61′) a porta buida i una nova gran parada de Crespo (71′) davant de Fran Piera, va arribar el 0-2 en un gol d’astúcia de Manu (62′), que podria haver-se vist acompanyat de dos més si Marcos no hagués posat dos mans consecutives a xuts d’Urko i Albístegui (92′). Revenja i un Nadal feliç.
