La popular autora de Les tres bessones, Roser Capdevila (Barcelona, 1939), assegura: “Des que vaig nàixer, sempre he volgut dibuixar; al meu currículum vaig pintar el meu naixement sortint del llit de la mare amb un llapis a la mà i gargotejant als llençols”. Bona part d’aquesta passió es reflecteix al seu nou llibre, La nena que volia dibuixar (Angle Editorial), en el qual Capdevila mostra els records d’una infantesa amb dos cares: la “nostàlgia” d’una època de jocs amb els amics i la “indignació” per una escola “en la qual ens educaven per obeir però no ens ensenyaven a pensar” i per “una religió nacionalcatòlica que era una autèntica llosa, sobretot per a les dones”.
Amb el seu somriure irònic, Capdevila reconeix: “Jo no obeïa, sempre anava a la meua bola, la meua obsessió era dibuixar i fugir així de la hipocresia social de l’època”. En aquest llibre dibuixat de memòries, farcit de detalls i anècdotes, Capdevila ofereix en definitiva un retrat esplèndid de la vida quotidiana del primer franquisme, els anys 40 i 50 del segle passat. L’autora no espera més premis: “El millor és l’afecte dels lectors.”
