El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest dilluns la convocatòria d’eleccions generals anticipades per al 29 de novembre. Ho ha fet en una declaració institucional des de les escales de la Moncloa, després de dos dies de reflexió arran de la derrota parlamentària dels dos decrets d’habitatge.
La decisió arriba després que el Congrés rebutgés divendres les dues iniciatives amb els vots en contra del PP, Vox i Junts. Durant el cap de setmana, Sánchez ha mantingut contactes amb membres del PSOE i del govern abans de fer pública la decisió.
En un discurs sense preguntes, el president espanyol ha reclamat “mobilització” per aconseguir una majoria progressista “molt més àmplia” i ha plantejat els comicis com una decisió sobre el futur polític de l’Estat.
“Els espanyols heu de decidir quin paper voleu jugar: si us voleu sumar a l’onada ultradreta que involuciona allà on governa, o voleu que Espanya continuï essent un baluard de justícia social i de responsabilitat mediambiental”, ha afirmat Sánchez.
El Consell de Ministres aprovarà la convocatòria
El govern espanyol celebra aquest dilluns una reunió extraordinària del Consell de Ministres per aprovar formalment la convocatòria electoral. El decret es publicarà dimarts, 6 d’octubre, al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) i comportarà la dissolució del Congrés i del Senat.
Sánchez ja ha comunicat la decisió al rei Felip VI, que haurà de signar el decret de convocatòria.
Amb la publicació al BOE s’activarà el calendari electoral. Els partits que vulguin concórrer en coalició tindran fins al 16 d’octubre per comunicar-ho, mentre que les candidatures es podran presentar entre el 21 i el 26 d’octubre. La campanya començarà el 13 de novembre i s’allargarà fins a la mitjanit del dia 27, abans de la jornada de reflexió del 28.
Sánchez carrega contra les “elits econòmiques i socials”
Durant la compareixença, Sánchez ha assegurat que el seu executiu ha hagut de treballar en una legislatura marcada per la dificultat d’arribar a acords parlamentaris i ha acusat determinats sectors de voler condicionar l’acció política.
Segons el president espanyol, el govern s’ha enfrontat a “elits econòmiques i socials molt poderoses que no es presenten a les eleccions però que volen continuar controlant el nostre país”.
Sánchez també ha admès “errors” del seu executiu, però ha defensat que el govern ha continuat treballant per impulsar la seva agenda social i econòmica.
Lleis que decauran amb la dissolució de les Corts
La convocatòria electoral comportarà que les iniciatives legislatives que encara es troben en tramitació al Congrés i al Senat decaiguin. Entre aquestes hi ha el nou Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de salut, la nova llei de medicaments, la reforma de la legislació antitabac, la llei contra la violència vicària o la reforma del copagament farmacèutic.
Tot i això, el govern encara podria tornar a aprovar els decrets d’habitatge. Un cop dissoltes les Corts, la seva eventual convalidació quedaria en mans de la Diputació Permanent del Congrés.
La precampanya ja s’accelera
L’avançament electoral obliga també les diferents forces polítiques a accelerar la preparació de candidatures i possibles coalicions. L’espai de Sumar treballa en la configuració del nou projecte Front Ampli, mentre que la resta de formacions han començat a activar les seves estructures davant una campanya que arrencarà formalment el 13 de novembre.
Les eleccions del 29 de novembre obren així un nou escenari polític després d’una legislatura marcada per la fragmentació parlamentària i la dificultat del govern per assegurar majories estables.
