Francisco Javier Mateo (Jimena de la Frontera, 14-8-1990) va viure dissabte un debut perfecte a la Lliga amb el Lleida. Victòria, porteria a zero i una gran parada poc abans del gol de Nierga, igual de valuós per sumar els tres punts. “La veritat és que sí, va ser un debut perfecte amb el triomf a l’últim minut que ens va deixar molt bon sabor de boca.” Es mostra molt satisfet d’una estrena que esperava amb ganes. “La setmana anterior la vaig passar tranquil. Sabia que hi havia les dos opcions, jugar jo o que ho fes Álvaro si el recurs tirava endavant. Però jo sempre m’entreno per jugar. Cada setmana, l’únic que tinc al cap és entrenar-me fort pensant que puc jugar. És el que estic fent des que vaig arribar a Lleida.” Es mostra content per la seua actuació. “Em vaig notar bé, encara que vaig notar aquesta falta de continuïtat, però és normal. Feia temps que m’entrenava sense jugar i en tenia ganes. Però tampoc era el meu debut a la categoria, he jugat més de 80 partits”, recorda. Sobre la bona segona volta que encadena l’equip explica que “en la primera potser vam arribar a jugar millor en algun partit, però ara som més pràctics”, afegeix.
Creu que “hi ha opcions de jugar el play-off”, però aposta per la prudència. “Només podem pensar partit a partit, sumar de tres en tres. Diumenge tenim un altre partit difícil davant d’un rival de dalt. Però primer cal arribar als 45 punts i després podrem continuar somiant i veure al final de temporada on ens hem merescut estar”, va explicar.
D’altra banda, el triomf de dissabte davant de l’Hèrcules deixa el Lleida com el segon millor equip del grup a casa, amb 30 punts sumats, mentre que el millor és l’Alcoià, amb 33.
Iguala la tercera millor ratxa com a local dels últims quaranta anys
Les sis victòries consecutives que el Lleida ha encadenat al Camp d’Esports permeten a l’equip igualar la tercera millor ratxa com a local des dels anys vuitanta. En aquestes quatre dècades només hi ha dos ratxes millors, els set partits que va guanyar el Lleida la 1999-2000, a Segona A i amb Víctor Muñoz a la banqueta, i els 9 de Jordi Gonzalvo la 86-87. La 2014-2015, amb Idiakez, també es van sumar 6 victòries i la 80-81, amb Lluís Aloy. Lluny queden les 17 de la 57-58. Eren altres temps.
