Sergi Grimau o com una abraçada et pot canviar la vida
Temps aproximat de lectura:
Peu de foto:© David del Val
He de dir que el Sergi i jo ens coneixem fa molts anys, i tot i que fa molt de temps que no ens havíem vist, és d’aquelles persones, que quan et retrobes amb ella, sembla que l’hagis vist ahir mateix. Han passat els anys pels dos, indubtablement, però he de dir que ell continua igual, continua sent una persona directa, rasa, clara, que et mira als ulls quan et parla, i gesticula molt, però sempre ho havia fet. El Sergi, continua sent aquell ‘enfant terrible’ que era quan jugava a bàsquet, no té filtres i jo, ho agraeixo.
El Sergi Grimau és el gran de tres germans, d’una saga de jugadors de bàsquet formats al Barça. Va ser jugador professional durant quinze anys i entre els seus equips es troben el Lleida Bàsquet quant aquest estava a l’ACB. Tot i que és nascut a Barcelona, m’explica que se sent ‘Lleidaloní’ de fa més de 20 anys,‘des que uns ulls blaus d’una de les animadores de l’equip em van enganxar, i aquí he format una família i, la veritat, és que em sento d’aquesta terra’. Actualment el Sergi Grimau és president dels Special Olympics Catalunya i coach profesional.
‘Tot va començar amb una abraçada, així és com va començar la meva vinculació amb els Special Olympics. Quan encara jugava a bàsquet aquí a Lleida, em van demanar que entregués una medalla a un esportista i aquell noi em va fer una abraçada... mai ningú m’havia abraçat així, saps? Amb tanta passió, tant de veritat...
La Junta dels Specials Olympics volia fer un relleu a l’antiga presidència i li van proposar ser el President, ‘em va sobtar moltíssim, no m’ho esperava. No coneixia el món de la discapacitat intel·lectual, i com molta gent, els amb desconeixement, inclòs a vegades amb por i amb pena i és una visió totalment equivocada... Per mi ha estat un repte’.
El mandat als Special Olympic és de 4 anys, i el Sergi ja en porta dos i mig. ‘El temps m’ha passat molt ràpid, vols fer moltes coses i a vegades no pots però crec que hem aconseguit el nostre objectiu que és intentar canviar la mirada de la societat cap aquestes persones, i penso que això ho estem fent bé’.
Al Sergi li noto una cara de satisfacció mentre em continua explicant, ‘jo soc una persona de mostrar molt les meves emocions i els meus sentiments i tot que en un moment donat la societat et pot penalitzar per ser d’aquesta manera, ells t’ensenyen que mostrar-te no és dolent, no significa que ets vulnerable, al contari, quan més et mostres, potser sí que hi haurà gent a la no li agradis, però a qui agrades i qui t’estima, et vol sempre al seu costat’.
Qui el coneix una mica, sap que al Sergi Grimau se li dona bé comunicar i explicar històries, i ara sota el paraigües de #DejandoHuella, es dedica a donar conferències motivacionals i a impartir tallers i classes de formació per a empreses, grups i col·legis que volen aprendre a comunicar i on el Sergi, de forma natural i molt planera, connecta amb les persones parlant de l’èxit des del fracàs ‘tu ho saps, em diu, he conegut l’èxit i el fracàs i sense fracàs no hi ha èxit i això ho tinc molt clar’.
A les seves xerrades, juga molt amb l’humor i l’autocrítica, amb un toc atrevit, ‘mai sense perdre el respecte’. Sap que aquesta és la manera més directa d’arribar al públic, ‘la gent té ganes que els hi parlis amb el seu llenguatge’.
Ara ja pensa en el seu proper projecte: escriure un llibre, on vol posar sobre paper totes les seves vivències, ‘no vull ser un fals gurú, només vull intentar transmetre tot el que faig. A veure com em surt, somriu, perquè jo mai he escrit’.
Per acabar aquesta xerrada, que per cert hem fet, com no podia ser d’un altra manera, en un gimnàs, on ell se sent com peix en el aigua, li vaig voler preguntar si se sentia reconegut com a esportista,‘No, no em sento reconegut com esportista perquè tampoc vaig tenir una trajectòria brillant. Jo sempre dic que vaig ser el Sergi fins que el Roger va fitxar pel Barça, llavors vaig passar a ser el germà del Roger, però ho dic amb molt orgull’.
El que sí que m’explica és que se sent reconegut pels seus companys de pista, ‘tot i que potser faria les coses d’una manera diferent perquè de vegades vaig equivocar-me en les meves actituds, no deixaria de fer el que vaig fer per ells, perquè crec que ara m`ha donat el que tinc, i aquest reconeixement dels que han sigut els meus companys, sí que el tinc i per mí, és el més important’.
M’explica que de gran es veu com que ara, intentant ser feliç, perquè creu que quan intentes ser feliç és quan realment ho ets. Però sobretot, em destaca una cosa que no m’esperava d’ell: li agradaria veure’s acompanyat de gent, mai sol, ja que em reconeix que el que li fa més por a la vida és la soledat.
El Sergi em recomana que sempre que pugui triï les persones de les quals em vull envoltar ‘perquè tu tens la capacitat de fer-ho’, em diu.
A les seves xarrades, el Sergi Grimau utilitza moltes metàfores i a mi, personalment n’hi ha una que m’agrada molt, ‘si t’envoles de flors faràs olor a flor, si t’envoltes de merda, faràs olor a merda’ -amb perdó -. ‘Tu pots decidir quina flor del jardí vols ser’, m’aconsella.
I crec, sincerament, que durant aquesta estona he sabut triat la millor flor del jardí. Una flor que per mi, té uns colors molts vius, amb una branca alta i forta i que fa una olor molt fresca i gens empallegosa. Una flor a la qual no pots deixar de mirar perquè t’atrapa.
Sergi, espero que la propera vegada que ens veiem sigui per a què em signis el teu llibre i qui sap si per oficiar la meva boda. Perquè ja saps, Sergi, que la vida, dona molts tombs!!!
