Sergi Talamonte: "Necessitem definir les línies estratègiques del petit i gran comerç a Lleida"

LLEIDACOM/ Miquel de Santiago
21-05-2019
  • Sergi Talamonte: "Necessitem definir les línies estratègiques del petit i gran comerç a Lleida"

Qüestions personals

       1. Amb quin color se sent més identificat com a persona?

Des de ben petit m’ha agradat el color verd.

       2. A què li agradaria dedicar-se quan tingui més de 70 anys?

Dedicar-me a la meva família i al meu laboratori. Aquest últim el tinc molt abandonat per la tasca política dels últims anys..

       3. Quins treballs domèstics se li donen millor?

Mantenir l’ordre i la neteja de la llar. En realitat faig de tot, excepte amb cuinar i planxar. 

       4. A què acostuma a jugar amb els seus fills, nebots, néts o fills d'amics?

A jocs de taula i de construcció.

       5. Quina qualitat aprecia més en una persona?

La confiança.

       6. Té alguna persona o personatge de referència a la vida real?

He begut de moltes aigües i he tingut molts referents en diferents àrees. Admiro molts personatges històrics pels fets i qualitats, però si t’hagués de destacar algun et diria Newton, tot i el mal humor que tenia. Encara que no tingui cap referent en especial, he aprés molt de tota la gent que he conegut.

       7. Té algun lema personal?

En algun moment de la meva t’hagués dit el mític “Carpe diem”, l’aprofita el moment, però com he viscut moltes etapes diverses i diferents moments vitals no sabria destacar-te un lema.

       8. Ens pot dir algun acudit o humorista que li agradi especialment?

Quan algú parla d'humoristes em ve al cap l'Eugenio, però tampoc és que m’agradi especialment. Et destacaria Les Luthiers. Tot i que faci molt temps que no els escolto, m’agradaen molt i i he rigut moltíssim amb ells i el seu humor fi i potent.

En relació amb la ciutat

     1.De la ciutat de Lleida, quin és el seu "Racó amb encant" preferit?

El Parc de la Mitjana, però no la part accessible. Amb això no vull animar la gent a que es fiqui on no s’ha de ficar, perquè ara és una zona natural, però de ben petits jugàvem allí. Sortíem amb la nostra balsa, feta amb troncs i suros, i fèiem petites fogueres per coure patates al caliu fins que es posava el sol. Ara, a part de ser inviable i il·legal, cap pare ni mare permetria als petits que passessin tota la tarda endinsats a la Mitjana. Els temps han canviat bastant.   

     2. Quins tres esdeveniments de qualsevol àmbit (cultural, econòmic, esportiu, social) dels molts que es fan a la ciutat al llarg de l'any, assenyalaria com més rellevants?

Podríem parlar de l’Animac, de la Fira de Titelles o d’altres esdeveniments molt potents que es fan a la ciutat, però t’he de dir que em semblen molt entranyables els focs artificials de la Festa Major. Potser és una tonteria dir-te només això de la Festa Major, però personalment m’han encantat des de sempre. De ben petit pujava al balcó de casa a veure’ls i m’agradaven molt.

    3. Podria indicar-nos tres o quatre sectors d'activitat que al seu judici siguin més determinants perquè la ciutat tingui un futur pròsper?

Trobo que el sector logístic està molt abandonat i que tindrà molta importància en un futur. Està força deixat per part de l’equip de govern i és molt important per la nostra situació geogràfica. 

D’altra banda, considero necessari potenciar la indústria de transformació agropecuària, perquè som el centre d’una gran àrea de producció i sembla que no ens interessa vendre matèria prima.

Per últim, el sector comercial necessita definir les línies estratègiques del comerç a la ciutat. Et parlo tant del l’activitat local com de l’oferta de gran format, focalitzada al Pla de l’Estació.

En relació amb el seu programa electoral

       1. En quin sector econòmic ha desenvolupat la seva vida professional?

En l'àmbit laboral he voltat moltíssim. Vaig començar com a encaixador de fruita, recollint poma, vaig ser repartidor del Clàxon -una revista gratuïta de principis dels anys 90 que es repartia per les bústies-, cambrer, discjòquei, videojòquei, reparador de serveis d’assistència tècnica informàtica, mecànic, tècnic de so i, en última instància, empresari. Em deixo unes quantes feines, però tampoc és qüestió de marejar-te. Vaja, que hem hagut de sobreviure. 

      2. Amb quins tres punts del programa electoral del seu partit se sent més identificat?

Primer de tot, amb el punt de transició energètica, ja que és un tema tot i que estigui una mica amagat, tindrà una importància social. Un canvi de model en aquest sentit generaria molts llocs de treballs i molta activitat econòmica. Un altre punt seria el de la transparència i igualtat absoluta amb la gestió i la contractació municipal. Finalment, et destacaria la reforma del control de les licitacions, que és un dels grans dèficits de la ciutat, o el tema de l’IBI. En aquests camps hem intentat pactar-ho amb tothom. Al llarg del mandat, els grups s’han omplert molt la boca amb aquests assumptes, però a l’hora de la veritat, quan presentàvem la proposta damunt la taula, es feien els “longuis”. Precisament, una de les poques coses que podíem obligar a fer al govern era el pressupost i les ordenances fiscals, i no hi ha hagut manera d’aconseguir majories per modificar-les.

      3. En què desitjaria influir per a millorar des del municipi la defensa del medi ambient?

A la ciutat l’únic que podem fer és millorar la qualitat de vida de la gent en relació a la millora i la quantitat d’espais verds. Respecte al medi ambient, la cosa està complicada, perquè gairebé no queda un pam de verge al municipi. Tot està absolutament treballat, és artificial, i és normal, perquè som una plana i portem molts segles d’història. L’únic que ens queda és deixar de ser una ciutat gris sense places i amb parcs urbans. Això s’aconsegueix amb el planejament general. Larrosa va intentar carregar-se els cinc parcs urbans inclosos al pla general del 85 i nosaltres defensem no només el seu manteniment, sinó que aquests cinc fossin els mínims. 

      4. Quina pregunta li agradaria afegir en aquesta entrevista?

A les entrevistes es parla molt dels candidats i molt poc de l’equip humà que hi ha darrera d’una proposta política. Des del Comú de Lleida tot es basa en capital humà, partim gairebé sense recursos econòmics i tot es fa posant-hi moltíssimes hores de molta gent que hi posa il·lusió i esforç. Es pregunta poc per la gent de segona fila, sobre com s’organitza o per què hi ha gent que està disposada a perdre tant temps de la seva vida en un projecte polític i que creu que està fent un bé pels seus veïns. La gent que conec es mou per aquests ideals i per mi és sorprenent la seva dedicació. S’hi pregunta poc per ells i mereixen més reconeixement i posar-los més en valor.

Passa com a la televisió, amb el presentador o la presentadora com la part visible d'un programa. A la rereguarda tenen tot un equip que ho fa tirar endavant i acostumem a sentir parlar d'ells només quan alguna cosa falla. Per exemple, m’agrada molt quan un grup de música menciona i agraeix en públic la tasca dels seus tècnics de llums i de so. És un fet que els honora.

En relació amb Lleida.com

  1. Si coneix el digital lleida.com, quins consells ens pot donar per a millorar el nostre treball?

No soc un expert en mitjans digitals i no sé si cap consell meu seria vàlid. És evident que el paper està en retrocés i que s'ha d'apostar pels mitjans digitals. Aquests han de ser creatius per evitar picar massa la gent amb la publicitat. Entenc que aquesta és necessària i cal aconseguir que no sigui molesta. No sabria dir-te com, però heu de seguir usant la imaginació i trobar aquell punt d'equilibri que integri la capacitat d’ingrés del mitjà sense arribar a allunyar-se del lector.  Últimament veig moltes plataformes que han crescut fent-se molt ressó i que han acabat convertint les seves portades en una massa d’anuncis que has d'esquivar per poder llegir allò que vols. 

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta