El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, lamenta que l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa posi «tensió» en les relacions institucionals entre la Paeria, ajuntaments i institucions com la Diputació, que en els darrers anys han treballat en la Comissió de Seguiment de Pla de Rodalies de Lleida. En el balanç dels primers 100 dies de govern municipal que va fer dimarts, Larrosa va dir que aquest Pla de Rodalies no tirava endavant i va defensar la proposta que va formular fa uns dies de crear una comissió de treball paral·lela amb alcaldes de capitals de comarca per avançar en aquesta qüestió. Fonts de presidència a les que ha tingut accés l’ACN han indicat que no volen caure en «provocacions» i desmenteixen que el pla no avanci.
Després d’analitzar les declaracions que va fer dimarts l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, en relació al Pla de Rodalies, Joan Talarn ha assegurat que des de la Diputació no volen caure en «provocacions» i mantenen la mà estesa en favor del diàleg i els «relacions normalitzades» entre institucions, «les governi el partit que les governi». Així, afegeix que això ha quedat demostrat en els primers 100 dies de governs locals «amb la totalitat de la resta de les alcaldies».
destaquem
Segons el president, la filosofia de treball coordinat entre el territori i les administracions competents en matèria de transport terrestre és la que ha presidit en quatre anys la Comissió de Seguiment de les Rodalies Lleida, en la qual participen, a més de la Generalitat i l’Estat, els ajuntaments de Lleida, Bell-lloc d’Urgell, les Borges Blanques, Balaguer, Golmés, Castellnou de Seana, Bellpuig, Mollerussa, Anglesola, Tàrrega, Cervera i Sant Guim de Freixenet, així com els consells comarcals del Segrià, el Pla d’Urgell, l’Urgell, la Segarra, les Garrigues i la Noguera, així com les Cambres de Comerç de Lleida i Tàrrega i els sindicats CCOO, UGT, CGT i Intersindical i partits polítics amb representació a la Diputació.
Des de la Diputació es recorda que al 2020 i davant el «caos» que caracteritza la gestió per part de Renfe i Adif de les Rodalies a Catalunya, la Comissió va creure oportú l’encàrrec fet pel Govern a Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) per a gestionar el servei de Rodalies Lleida ja al desembre d’aquell mateix any. Aleshores, davant la presentació del primer Pla de Rodalies per part del Govern, i a partir de les demandes del món local expressades a la Comissió en qüestió, es va esperonar a la Generalitat a accelerar els terminis previstos per tal que sigues una realitat.
Això va motivar, segons Talarn, que al llarg de 2021, FGC ja adjudiqués la compra dels quatre trens necessaris per operar les línies RL3 i RL4 per valor de 43,5 MEUR al mateix temps que es licitaven obres per valor de 5,8 MEUR en el baixador del polígon El Segre i tres estacions d’autobusos per promoure la intermodalitat.
Precisament en relació a aquesta intermodalitat, la Diputació recorda que es fomenta seguint les recomanacions de la Comissió de Rodalies, en la coordinació dels serveis ferroviaris de Lleida – Balaguer – la Pobla de FGC i els serveis de les línies R12, R13 i R14 de Rodalies Catalunya, els serveis de bus Exprés i els serveis de bus de curt recorregut al voltant de la ciutat de Lleida.
Demanda de transport per sobre de l’índex d’abans de la pandèmia
Des de la Diputació de Lleida s’afirma que a la darrera reunió de la Comissió de Seguiment, celebrada el 5 de maig, es va posar de manifest que el nivell de demanda d’ús del transport públic terrestre a les comarques de Ponent se situa per sobre de l’índex registrat abans de la pandèmia amb un total de 2.371.300 viatges l’any 2022. En la mateixa reunió, el Govern ja va anunciar que negociava amb l’Estat doblar les freqüències de pas del tren a la línia de Manresa i l’Estat, representat pel subdelegat José Crespín, va fer seva l’aposta per la intermodalitat i va anunciar la futura construcció de les estacions d’autobusos de Lleida, Juneda, Tàrrega, Almacelles i del nou baixador als polígons gràcies als fons del Pla de Recuperació de Transformació en Resiliència, amb un import de 48 MEUR.
Talarn insisteix que el sentit de la Comissió continua sent instar a la redacció d’un pla de mobilitat ferroviària de Rodalies a les Terres de Lleida i l’Alt Pirineu amb la participació dels ens territorials afectats, que s’ampliï a les línies Lleida – Les Borges Blanques – Montblanc, Lleida – Almacelles – Monsó, Lleida – Balaguer – La Pobla de Segur i Lleida – Cervera – Sant Guim de Freixenet, contemplant-hi la necessitat de cadències reduïdes i àmplia disponibilitat horària.
«Afirmacions que no s’ajusten a la realitat»
Per tot plegat, segons Talarn, les afirmacions de Fèlix Larrosa «no s’ajusten a la realitat» i no alteren la voluntat de la Diputació de Lleida mantenir «intacte» el compromís de continuar treballant de manera conjunta i solidària amb la globalitat del territori, representat pels ajuntaments i consells comarcals juntament amb organitzacions empresarials i sindical per tal de millorar la mobilitat. El president conclou apuntant que «el treball comú potser no ens farà anar més ràpid però garanteix que arribarem més lluny».
