El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha reclamat aquest dijous a la patronal del sector financer i l’administració de l’Estat “una solució a l’exclusió financera en la qual es troben els municipis rurals, que passa per revertir les seves pròpies desinversions al territori”. Talarn, que ha comparegut davant la Comissió de Despoblament i Repte Demogràfic del Senat, ha garantit que a canvi d’aquestes inversions en caixers automàtics o sistemes per accedir a diners en efectiu, “podem obrir-nos des de les administracions locals a valorar possibles col·laboracions públiques, equitatives i que assoleixin la inclusió financera d’aquells municipis ara exclosos” per no poder accedir a diners en efectiu.
Joan Talarn ha recordat que en l’actualitat existeixen 136 municipis de la demarcació de Lleida, Pirineu i Aran sense accés directe a cap entitat bancària, xifra que representa el 58% dels 231 municipis i que afecta directament més de 45.000 persones.
En l’actualitat, segons Idescat, la demarcació disposa de 222 oficines bancàries “per a 440.000 habitants distribuïts de forma altament desequilibrada dins el territori”, segons ha remarcat el president Talarn, que ha insistit en la necessitat d’aplicar polítiques que contemplin la realitat de l’entorn rural: “Mantenir 1,5 punts d’accés a l’efectiu per cada 1.000 habitants no significa el mateix a Sant Boi de Llobregat que a Sant Guim de Freixenet. I si les entitats privades renuncien a aquest rendiment social, necessitem una administració de l’Estat que sigui necessàriament empàtica amb aquesta realitat, prediqui amb l’exemple i contribueixi a desfer aquest clima de persistent desequilibri”.
Joan Talarn ha explicat els casos de Ciutadilla i els Alamús, dues poblacions on els ajuntaments han fet inversions municipals per mantenir una botiga d’aliments i un bar però que, en canvi, “els veïns han de continuar desplaçant-se diversos quilòmetres per aconseguir els diners en efectiu amb què pagar el pa o el cafè”, així com que la societat estatal Correos està instal·lant caixers automàtics en municipis on encara disposen d’entitats bancàries i no ho fa en els pobles on no n’existeix cap.
Talarn ha explicat que des del 2019 des de la Diputació s’han fet contactes amb les entitats financeres i fins i tot es va preveure un pla pilot per contribuir a revertir l’exclusió financera, però la resposta ha estat “una gran contradicció: que siguem els representants del món local al que deixen desatès qui sufraguem la instal·lació de caixers automàtics amb els que servir els nostres veïns del seu diner estalviat en les entitats financeres, diners amb els quals obtenen beneficis”.
Posant com a exemple els criteris de discriminació positiva que aplica la Diputació de Lleida en els seus plans econòmics, bonificant els municipis en risc de despoblament o que pateixen els efectes negatius de l’entorn de muntanya, Joan Talarn ha reclamat a l’Estat i la patronal bancària aplicar solucions equitatives “amb la finalitat d’aconseguir la inclusió financera d’aquells municipis ara exclosos i frenar la tendència, creixent de cara al futur, si no hi posem remei”, i ha conclòs davant la comissió del Senat que “sabem que no hi ha una única solució, però sí camins per trobar les dues o tres alternatives que respondran a las necessitats de les dues o tres tipologies de municipis que representen el problema global que afrontem”.
Per aquesta raó, ha proposat davant la Comissió de Despoblament i Repte Demogràfic del Senat, “que es puguin articular eines legals i arribar a acords entre el món local i l’Estat que forcin les entitats financeres privades a ser equitatives i, de retruc, fer política amb una mirada legislativa que contempli pressupostos amb criteris de discriminació positiva també des d’aquí, perquè si els nostres pobles desapareixen, el país sencer és el que està en risc de no sobreviure”. Finalment, ha recordat que “des de Lleida, totes les administracions, l’acadèmia, l’àmbit empresarial i la societat civil, creiem fermament que som una terra d’oportunitats, som Terra d’Oportunitats. Nosaltres creiem i treballem per això, ara només falta que ho creguin vostès”.
