Talents locals i d'Amèrica, protagonistes del 3r cap de setmana d'Espurnes Barroques
Temps aproximat de lectura:
Peu de foto:Espurnes Barroques
El 13 de maig es va iniciar a Solsona la 5a. edició del Festival Espurnes Barroques (que amalgama música, patrimoni i gastronomia a la Catalunya Central) i que, sota el lema Llum barroca, ha programat 22 activitats que es desenvolupen durant quatre caps de setmana entre el 13 de maig i el 12 de juny. Comencem el mes de juny i, després d’un cap de setmana de descans, el festival enceta la recta final amb un reguitzell de propostes de primera línia que ocuparan l’activitat cultural a les comarques del Solsonès, el Bages, la Segarra i l’Anoia durant els propers dies.
La programació té un fil temàtic que avança progressivament de la foscor cap a la llum, i proposa, també, un pelegrinatge per quatre indrets de petjada jesuítica en commemoració de la crucial estada d’Ignasi de Loiola a Manresa ara fa 500 anys. En el seu avenç programàtic, aquest tercer cap de setmana, Espurnes Barroques entra ja en un seguit de propostes on la llum comença a predominar sobre la foscor.
El cap de setmana passat, després d’un inici sublim a Sant Martí Sesgueioles amb el Cor Cererols envoltat d’olor de xocolata, el festival dugué a terme activitats –amb entrades exhaurides– als nuclis de Fonollosa (Fals) i de Castelltallat (Sant Mateu de Bages), on un Ofici de Tenebres de Victoria interpretat per l’octet vocal Cantoría amb les espelmes d’un tenebrari com a única il·luminació, va deixar el públic completament meravellat. El diumenge fou el torn de la música de J.S. Bach, que es va obrir pas al matí a Cafès Gener de Cardona acompanyat pel Bachcelona Consort i el poeta Miquel Desclot. A la tarda, Cardener avall, Johann Sebastian Bach ens feia recórrer el Santuari de la Cova de Manresa de la mà de tres grans músics (Barry Sargent, Marc Alomar i Pedro Aguiló). A banda dels concerts i com a activitats paral·leles, el festival ja ha celebrat fins a aquest moment més d’una quinzena d’activitats socials i educatives arribant pràcticament a les 800 persones d’aquests col·lectius.
